L’Alternativa d’Unitat Popular (AUP) ens hem adherit a la Plataforma per la Qualitat de l’Aire, que agrupa organitzacions veïnals, socials, ecologistes, científiques, ONG’s i organitzacions d’afectats, i que reclama una sèrie de mesures per a reduir la contaminació atmosfèrica que, entre d’altres coses, té un impacte sobre la salut de la ciutadania. Adjuntem el manifest, que també podreu trobar al seu web. L’AUP es compromet a dur a terme aquells punts del manifest que siguin de competència municipal i a treballar perquè aquelles demandes que depenen d’altres organismes però que també afecten a la ciutat de Rubí es duguin a terme. En aquest sentit, cal tenir present que el setembre de 2014 la Generalitat va aprovar el “Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire en 40 municipis de l’àmbit metropolità de Barcelona“. Un d’aquests municipis és Rubí, que està inclòs en la zona 2 a causa, principalment, de la contaminació per òxids de nitrogen (NOx) i partícules de diàmetre <10 micres (PM10). Recordem que fins el 2015 hi havia el “Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire a les zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric” que no es va arribar a executar. Amb el nou Pla tampoc s’estan executant pràcticament cap de les 166 actuacions que pretenien millorar la salut i la qualitat de vida a les ciutats; promoure una indústria més moderna, neta i competitiva, i assolir un sistema de mobilitat sostenible. A nivell municipal, tot i que els plans anteriors inclouen mesures a desenvolupar en l’àmbit local, tampoc s’ha fet res.
D’altra banda, però també en relació amb el tema de la qualitat de l’aire, aprofitem per recordar que Rubí encara té pendent la realització d’un mapa d’olors que el Ple de Rubí va acordar realitzar ara fa un any a instàncies d’una moció presentada per ACR.
—
Manifest:
La contaminació de l’aire és un problema de salut pública de primer ordre. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) i nombrosos estudis científics evidencien la relació directa entre una mala qualitat de l’aire i un elevat nombre de malalties respiratòries, cardiovasculars, neurològiques, immunològiques i el càncer (1). La principal causa de contaminació en la Regió Metropolitana de Barcelona és el trànsit rodat de vehicles privats seguit de l’activitat industrial i del trànsit marítim i aeri. Combatre la contaminació de l’aire suposaria aplicar canvis estructurals en matèria de transport, solucionant conjuntament greus problemes en salut pública i mobilitat. També contribuiria en rebaixar costos energètics i disminuir l’impacte sobre el canvi climàtic.
A Catalunya un model d’ocupació del sòl caracteritzat per un creixement extensiu de baixa edificació residencial, especialment significatiu en la Regió Metropolitana de Barcelona, ha representat en els últims quatre decennis uns canvis profunds en els patrons de mobilitat. Aquesta ciutat difusa ha allunyat els centres de treball, d’estudi o d’oci dels llocs de residència i ha obligat a desplaçaments quotidians més llargs i més costosos. Aquesta urbanització no ha anat acompanyada de prou polítiques decidides per a millorar el transport públic, mentre que s’han dirigit importants inversions per a satisfer les necessitats de l’automòbil. Això ha provocat un major nombre de desplaçaments en vehicle privat, un augment d’emissions de gasos i contaminants, nivells de soroll inadmissibles i un increment dels accidents de trànsit.
Els contaminants més crítics a la Regió Metropolitana de Barcelona són el gas diòxid de nitrogen (NO2) i la matèria particulada fruit de la combustió (PM10 o PM2.5; la pols respirable de mida inferior a 10 i 2.5 micres respectivament). El NO2 és tòxic, irritant i precursor de pluja àcida. Pot causar danys irreversibles als teixits pulmonars si és inhalat en elevades concentracions. Les partícules en suspensió són incorporades als teixits mitjançant la respiració, afavorint el desenvolupament de malalties respiratòries, cardiovasculars, neuronals i càncers. Un tercer contaminant important en territori català és l’ozó troposfèric (O3) que es forma a partir de reaccions fotoquímiques entre contaminants primaris com són els òxids de nitrogen (NO, NO2) i compostos orgànics volàtils (COV).
A Catalunya se superen els valors límits indicats per l’OMS (més estrictes que els exigits per la normativa europea) de partícules en suspensió, òxids de nitrogen i ozó troposfèric a tot el territori, a l’hora que s’incompleix sistemàticament la legislació europea de qualitat de l’aire. L’any 2013, el99,7% de la població catalana va estar exposada a uns nivells de contaminació que superen les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) (2). A més a més d’afectar la salut, la contaminació té greus impactes sobre l’economia, l’agricultura i els ecosistemes. Estudis com el realitzat pels investigadors del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), estimen que a l’Àrea Metropolitana de Barcelona es podrien evitar 3.500 morts anuals de reduir l’exposició mitjana de PM10 als valors anuals mitjans recomanats per l’OMS (20 μg/m3) (3).
Els governs han tingut 14 anys per adaptar-se als valors legals europeus (Directiva 2008/50/CE, de 21 de maig), i actuar com ho estan fent més de 200 ciutats europees. La manca de mesures eficients, obligatòries, articulades i proporcionals a la gravetat del problema per part dels responsables públics catalans ha derivat en l’obertura de dos procediments d’infracció per la Comissió Europea per l’incompliment de la normativa europea el 2006 i 2007, que aviat arribaran al Tribunal Europeu de Justícia. Aquesta manca de compromís s’ha mostrat recentment amb la inoperància de l’actual govern de la Generalitat, que després de gairebé 4 anys sense Pla de qualitat de l’aire, va aprovar el mes de setembre de 2014 un pla horitzó 2015. La majoria de mesures proposades van ser prèviament suspeses per la Comissió Europea el 2012, any en què es va rebutjar la moratòria presentada pel govern.
Per tot això, les organitzacions veïnals, socials, ecologistes, científiques, ONG’s i organitzacions d’afectats, fan públic la seva proposta de programa de govern per impulsar un pla estructural i coordinat a la Regió Metropolitana de Barcelona, convidant a actors de la resta del territori a sumar-s’hi i fer efectiu a tot el país el Dret a respirar un Aire Net:
A. Mobilitat sostenible i saludable de persones i mercaderies
1. Potenciar i millora de la xarxa transport públic urbà i interurbà (freqüències, velocitat i ampliació de la xarxa d’autobusos, tramvies, rodalies i ferrocarrils). Acabar els projectes de mobilitat incomplets prioritaris.
2. Delimitació de Zones de Baixa Emissió (4) mitjançant polítiques de restricció del trànsit privat més contaminant i de gestió sostenible d’estacionament com han fet altres ciutats europees.
3. Nou sistema tarifari per al transport públic basat en els abonaments de caràcter social, intermodal, de gestió pública i per a qualsevol mitjà de transport públic de Catalunya.
4. Treballar per l’aprovació urgent de la llei de finançament del transport públic llargament postergada, que asseguri una adequada dotació pressupostària pública per garantir el dret a la mobilitat.
5. Reducció de l’espai reservat per al vehicle privat motoritzat i adopció de mesures de pacificació.
6. Urbanització segons model de ciutat compacte que disminueix l’ús del vehicle privat, prioritzant polítiques de mobilització dels habitatges buits i rehabilitacions.
7. Establiment d’eixos de mobilitat amb itineraris preferents per a vianants i rutes de salut, extensió d’àrees de vianants i espais verds.
8. Creació d’un Pla de foment de l’ús de la bicicleta sobretot a les ciutats, amb extensió i millora de la xarxa i interconnexió metropolitana, i amb viari propi a la calçada segregat del trànsit motoritzat per elements físics i sense trams inconnexes. Desenvolupament de l’intermodalitat amb el transport públic i d’infraestructures d’aparcaments per a bicicletes en funció del tipus d’estacionament.
Establir una xarxa d’infraestructures amb garanties de seguretat i accessibilitat per a usuaris no motoritzats (vies verdes) que estructuri tot el país, garantint així el dret constitucional de lliure circulació per tot el territori.
9. Plans de mobilitat sostenible als centres públics, empreses privades i polígons industrials de més de 100 treballadors.
10. Renovació i implementació de millores tecnològiques i vehicles amb combustibles més nets al transport públic, vehicles de recollida d’escombraries, neteja viària, i transport de mercaderies.
11. Reorientació de la fiscalitat actual, favorable al transport privat (peatges a l’ombra, subvencions directes a la compra, descomptes a les autopistes, etc.), cap al foment del transport públic, amb un paper protagonista de l’administració en l’enfortiment de la seva indústria i la generació de llocs de treball al sector.
B. Gestió sostenible de ports i aeroports
10. Pla d’electrificació progressiva del Port de Barcelona i de connexió de creuers i dels vaixells de mercaderies a la xarxa elèctrica local quan estan atracats al port.
11. Restringir l’entrada a les naus que utilitzin combustibles altament contaminants, sense filtres de partícules i catalitzadors SCR d’òxids de nitrogen (sigles en anglès de Catalitzador selectiu de reducció). Sumar-se a la iniciativa de ports europeus per l’establiment d’un Índex Ambiental de Naus.
12. Potenciar definitivament el transport ferroviari de mercaderies que poden ser transportades d’origen a destí en aquest mitjà.
13. Aprovar un impost ambiental a les emissions de NO2 en l’enlairament dels avions comercials.
14. Substituir progressivament la flota de motors pels vehicles usats per la manipulació i càrrega d’equipatge i altres tasques associades al manteniment de pistes per vehicles elèctrics.
15. Reduir les emissions dels avions en les àrees de treball circulant amb la meitat de motors quan són a pista o bé usant tractors elèctrics de remolc.
C- Indústria i obra pública neta
16. Controls estrictes, independents i sancions severes als incompliments dels límits d’emissions per part de les instal·lacions industrials en funcionament, incloent-hi les plantes químiques i farmacèutiques.
17. Calendari de tancament progressiu de les plantes incineradores, de crema de residus a cimenteres i de les plantes de generació elèctrica, siguin centrals tèrmiques de cicle combinat o de crema de biomassa de gran potència, en paral·lel a l’execució de plans ambiciosos de desplegament d’energies renovables i de prevenció de residus. Pla de recol·locació dels treballadors per garantir la seva transició laboral a les noves empreses impulsades en aquests sectors sostenibles.
18. Regular la implementació d’instal·lacions de combustió de biomassa per ús residencial i edificis, i per a petites instal·lacions de co/tri-generació en funció dels condicionaments de la qualitat de l’aire de cada comarca, arribant a no autoritzar-les per raons de salut pública.
19. Incorporació de criteris ambientals al Plec de clàusules administratives particulars dels contractes d’obres i monitoratge en continu sobre les emissions contaminants a l’atmosfera amb exposició pública de les dades i de forma comprensible pels ciutadans.
D.- Campanya comunicativa i educativa
20. Dur a terme una campanya massiva contundent (com va ser la campanya anti-tabac) sobre la gravetat del problema de la contaminació atmosfèrica, les seves causes i els seus efectes en la salut, els costos econòmics i els impactes a l’agricultura, als ecosistemes i al canvi climàtic. Executar aquesta campanya amb l’objectiu d’explicar el pla integral de millora de la qualitat de l’aire, les seves mesures obligatòries i també les males pràctiques (ús irresponsable del cotxe, turisme insostenible). Dur a terme aquesta campanya de forma coordinada amb els departaments d’educació, salut i cultura.
21. Definir un veritable protocol d’actuació en episodis de contaminació amb mesures obligatòries per restringir el trànsit contaminant, però facilitant alhora l’ús del transport públic, reducció i aturada si cal de l’activitat de les diverses indústries, amb una estratègia comunicativa efectiva cap a la població incloent accions preventives obligatòries especialment als centres escolars, geriàtrics, hospitalaris, àrees esportives i altres equipaments sensibles.
22. Millora de la Xarxa de Vigilància de la Contaminació Atmosfèrica en cobertura territorial i increment de les substàncies contaminants analitzades (PM2.5, ozó troposfèric, benzè, 1,3-butadiè etc.) i establiment d’un sistema d’avaluació sanitari per assegurar un correcte, desenvolupament i seguiment de les mesures anteriorment proposades.
23. Augmentar la inversió en recerca sobre la contaminació de l’aire, per tal d’aprofundir en el coneixement del seu impacte en el medi i la salut, i identificar els mecanismes de producció de danys, per definir així noves estratègies que els redueixin.
24. Crear una comissió de seguiment i avaluació del Programa de mesures amb la participació dels departaments del govern implicats, ens locals i de la RMB, científics experts i ciutadania organitzada amb caràcter informatiu, deliberatiu i vinculant.