L’assemblea d’AUP va presentar un seguit d’esmenes a l’acord de la Junta de Portaveus en relació a l’ajut a les refugiades sirianes, que es va presentar en Junta de Portaveus Extraordinària el passat 3 de setembre.
Des de l’AUP considerem que amb la voluntat i la bona intenció de postular-se com a ciutat d’acollida no n’hi ha prou: cal preveure quin serà el context d’aquesta possible acollida i reaccionar-hi de manera adequada perquè les grans declaracions d’intencions no quedin en paper mullat. És per això que, abans de generar falses expectatives, considerem necessari tenir en compte diversos aspectes:
- Que les competències municipals són limitades i que hem d’estar en disposició de desobeir les institucions superiors, si s’escau, per tal de fer efectiva una acollida digna.
- Que hem de tenir clar quins són els recursos que podem posar a l’abast de les persones refugiades que arribin a la nostra ciutat. Això, a més, implica que cal mantenir un treball estret i continu amb aquelles associacions i entitats que coneixen la situació i porten temps estudiant-la, i intervenint-hi de primera mà.
- Que cal que l’Ajuntament sigui proactiu en la canalització de les propostes de solidaritat que surtin de la ciutadania, així com que engegui campanyes de sensibilització per evitar que les propostes d’acollida (i les pròpies persones acollides) siguin víctimes d’argumentacions o atacs de caire racista i feixista.
- Que és necessari obrir una reflexió sobre les polítiques de la Unió Europea, l’Estat espanyol i la Generalitat envers les persones migrades per conflictes bèl·lics, però també raons polítiques o econòmiques.
L’acord de la Junta de Portaveus, doncs, ens semblava inconcret i insuficient. No creiem que les nostres esmenes demanessin res de l’altre món: simplement volíem aportar alguns elements per contextualitzar. Les esmenes presentades per l’AUP (que podeu consultar en aquest enllaç) no són sinó un reflex de la nostra intencionalitat política, que entenem que hauria de ser la de l’Ajuntament de Rubí, davant d’una crisi humanitària d’aquestes dimensions. La voluntat d’arribar a un consens sí o sí amb la resta de forces polítiques i amb el govern, no pot prevaler sobre el nostre compromís amb l’acollida – en condicions dignes i garantint-los tot allò necessari – de les persones refugiades de guerra i els drets de les persones migrades.
És per això que, després que les esmenes no s’acceptessin – ja que diverses formacions consideraven que afegien dificultats per arribar a un consens – des de l’AUP volem fer públic el nostre compromís de treballar perquè les nostres consideracions siguin tingudes en compte, així com posar-nos a disposició de les entitats que treballen amb les persones refugiades, per tal que es faci efectiva la creació d’una xarxa de municipis d’acollida en la qual volem que Rubí s’integri i pugui estar al l’alçada de les circumstàncies.
Totes aquestes consideracions les vam traslladar també al Ple Extraordinari del Consell de Cooperació, a banda de manifestar el nostre rebuig a la retallada patida per la moció original de l’entitat Stop Mare Mortum. En la moció presentada per aquesta entitat hi havia tres punts molt importants que s’havien tret per presentar-la com a moció acordada pel Fons Català de Cooperació, l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya (la resta, era calcada). S’havien tret l’acord que feia referència a l’ampliació de la definició de refugiat “a les persones desplaçades per motius econòmics” i el que feia referència a “garantir l’empadronament de les persones que declaren viure al municipi”, per tal que poguessin tenir accés als serveis bàsics, i el que feia referència a la “participació en la creació d’una xarxa de ciutats acollidores”.
Així mateix, i per part de les entitats, es van fer algunes demandes amb les quals l’AUP estava totalment d’acord: que es canalitzés l’ajut a través d’elles, ja que ja tenien xarxes fetes i coneixien els recursos necessaris; i també que no es comencessin a fer anuncis o plantejaments mediàtics sense saber de quins recursos es disposava, ja que es podien generar, per una banda, falses expectatives i, per l’altra, reaccions xenòfobes. També van explicar que el model d’acollida familiar, en aquest cas, no seria una solució adequada, atès que les persones que arribaran seran famílies senceres que necessitaran tenir els drets garantits, assistència psicològica, assistència social, garanties d’escolarització dels infants i, en resum, condicions que els garanteixin una vida digna mentre visquin a la nostra ciutat.
Per la nostra banda, vam defensar la redacció original d’Stop Mare Mortum i vam demanar que aquest treball que començava el dia 9 fos un esforç continuat en el temps, i que el suflé mediàtic i les eleccions no fessin que el dia 28 de setembre ningú es recordés de continuar treballant i fent divulgació, ja que el fet del procés d’acollida anava per llarg.
En aquest Ple, l’Ajuntament es va comprometre a confeccionar un Pla d’Acollida, es va crear una comissió específica per elaborar materials de sensibilització (una comissió en la qual els partits polítics no hi participaran), es va assumir el compromís de fer una diagnosi dels recursos disponibles per a l’acollida, i es va dir que la moció seguiria el seu curs polític al Ple Municipal.
