Repensar el model de mobilitat urbana i adequar i redefinir els usos de l’espai urbà són dos de les assignatures pendents de la nostra ciutat. Aquests dos àmbits, íntimament lligats, determinen en gran mesura la qualitat de vida de les persones; el nivell de qualitat de l’aire, promoure la mobilitat activa (caminant o en bici), o facilitar les relacions socials i el gaudi de l’espai comú són exemples del seu impacte.
Ja fa temps que els veïns i veïnes de Rubí es queixen de l’estat de les voreres, i de la mobilitat i de l’estat de l’espai urbà en general. L’Ajuntament liderat per Carme García en el seu moment va decidir realitzar una sèrie d’actuacions a l’espai urbà amb els diners del superàvit de l’exercici anterior, però aquestes actuacions no han fet que les queixes es reduïssin, ans al contrari, en molts casos les actuacions realitzades han hagut de ser modificades després de les queixes realitzades per alguns veïns i veïnes. És cert que molts dels nyaps actuals són herència de l’equip de govern anterior, però aquesta excusa l’equip de govern actual no la podrà seguir utilitzant gaire més temps. Les obres actuals es poden revisar i repensar, i si cal aturar-les perquè no estan ben planificades, s’aturen i es repensen. La justificació de que si no gastem aquests diners abans del 31 de desembre els “perdrem” tampoc convenç, perquè si es fan malament les coses no és que els perdem, és que els “malperdem”. Potser, arribats a aquest punt, i mal ens pesi dir-ho, caldria plantejar-se si ara per ara els diners s’haguessin invertit millor destinant-los a eixugar part del deute. D’altra banda, sorprèn també que, davant l’interès de gran part de l’oposició en qüestions de l’espai urbà i la mobilitat, l’equip de govern vulgui tirar endavant la seva proposta de carrils bici (l’Anella Verda), sense consensuar el recorregut amb, com a mínim, la resta de forces del ple. Recordem que ja l’any 2012 Alternativa Ciutadana de Rubí (ACR), ara integrada a l’AUP, i Iniciativa per Catalunya – Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA), vam presentar una proposta de xarxa de carrils bici que no només pretenia promoure la bicicleta per a usos recreatius (el que correspondria a la proposta de l’Anella Verda del PSC), si no que també establia recorreguts per a l’ús de la bicicleta com a modalitat de transport d’ús diari (per anar a la feina, a comprar, etc).
En tot cas, cal, urgentment, un pla de mobilitat, un pla de voreres, un pla de carrils bici, entre d’altres, i que la seva execució es planifiqui econòmicament i amb un calendari clar pels pròxims 4 anys. Però cal, sobretot, un espai de debat ciutadà on els problemes detectats i les possibles solucions puguin posar-se sobre la taula des d’una perspectiva global, integral i de ciutat, evitant fer pegats mal fets que a la llarga no solucionen gran cosa, i que a més representen una despesa innecessària. Creiem que la participació ha d’anar més enllà d’unes reunions amb l’Alcaldessa on s’esmentin problemes per part dels veïns i veïnes (programa d’Alcaldia als Barris). Cal caminar cap a un treball col·laboratiu de veritat entre administració (polítics i tècnics) i ciutadania. Donar veu als rubinencs i rubinenques i permetre l’entrada de diverses opinions i punts de vista a les propostes del govern no hauria d’espantar a ningú. Ans al contrari, s’hauria de veure com una riquesa i un valor afegit que tenim: si la ciutadania, o part d’ella, té ganes de dir-hi la seva, deixem que, de manera organitzada i establint un bon sistema de decisions, ho faci. No podem relegar i limitar la participació ciutadana a piulades al twitter de veïns i veïnes que estan cansats dels problemes de la ciutat. Tampoc és una bona solució que els diferents regidors de l’oposició ens dediquem a enviar correus de queixes ciutadanes a l’equip de govern; ni és productiu ni és eficient. Des de l’Alternativa d’Unitat Popular (AUP) seguirem insistint en la creació d’una taula de mobilitat i de l’espai urbà que inclogui representants d’AAVV de veïns, entitats, experts i tècnics de l’Ajuntament vinculats a temes de mobilitat i de l’espai urbà, i persones que tinguin sensibilitat i interès per aquests temes. És més, la taula hauria d’incloure no només tècnics de l’Ajuntament de mobilitat i de l’espai urbà, si no que caldria incorporar tècnics d’altres serveis que permetin treballar aquests dos àmbits des d’una perspectiva de gènere, d’edat, de diversitat funcional, etc. Creiem que aquesta taula és una eina imprescindible per poder abordar els problemes actuals en aquests dos àmbits de la manera més democràtica, transversal i àmplia possible. Així doncs, de nou, com ja vam fer amb la proposta inicial de la moció presentada durant el mes de setembre, convidem a l’equip de govern a tenir en compte la nostra proposta de crear la taula de mobilitat i l’espai urbà i que aquest cop, ara sí, la tiri endavant. Com sempre hem dit, allà on es facin coses i ben fetes, ens hi trobaran. I en cas contrari seguirem insistint.
Finalment, crear el Servei de Mobilitat i de l’Espai Públic i dotar-lo de les eines necessàries per treballar adequadament seria una molt bona senyal de que aquests temes són una prioritat per l’equip de Govern. De moment, hem aconseguit que, a través de l’aprovació d’una moció en el ple de setembre, es destini una part dels pressupostos de l’any vinent a treballar en aquest sentit. Tot i així, creiem que cal fer passos més ferms i urgents.
Mireia Gascon, regidora de l’AUP (Alternativa d’Unitat Popular).
La mobilitat i l’espai urbà: una excel·lent oportunitat per a la participació ciutadana real
