El dilluns, 16 de novembre, l’AUP va entrar un seguit d’al·legacions al Pla Especial de regulació de les activitats extractives i la seva restauració, aprovat inicialment per la Junta de Govern Local del passat dia 15 de setembre.
Des de l’AUP reconeixem, i valorem positivament, que el document aprovat inicialment ha incrementat el grau de protecció del territori respecte el que es va presentar com a avanç del Pla Especial. En aquest sentit, el document de suggeriments de millora que vam presentar com a AUP (veure entrada) pensem que ha estat força positiu per millorar la versió aprovada. De totes maneres, pensem que cal millorar força el Pla Especial, ja que algunes de les al·legacions que vam suggerir a l’agost no s’han incorporat.
En primer lloc, l’actual Pla Especial permet el desenvolupament de noves activitats extractives en espais d’interès ecològic del terme de Rubí, com per exemple a la serra de Can Riquer, que té un gran valor ecològic, ja que forma part del connector ecològic accidental entre serralades; o a la capçalera de Can Canyadell.
En segon lloc, el Pla Especial permet un potencial excessiu de noves activitats extractives, ja que malgrat la restricció de les 15ha que preveu el PE, es podran atorgar llicències d’ampliació d’explotacions en funcionament, amb la qual cosa es podrien superar aquestes 15ha.
En tercer lloc, el PE no integra ni respecta les directrius de protecció del sòl no urbanitzable que estableix el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Rubí, que definia els espais possibles i només en contemplava un de nou proper a Can Serrafossà. El PE actual és obert amb limitacions.
En quart lloc, el Pla es fonamenta en un Estudi Ambiental Estratègic que és poc rigorós en alguns aspectes essencials, i a més, és arbitrari en la motivació de les alternatives que es plantegen. En l’Estudi es compara l’alternativa 1 (la finalment escollida) amb l’alternativa 2 (que establia una prohibició genèrica de les activitats extractives i la seva restauració mitjançant abocadors, cosa que és il·legal). Així doncs, considerem que no és vàlid comparar dues alternatives quan una d’elles, d’entrada, és impossible d’aplicar perquè la llei no ho permet, i s’hauria d’haver inclòs una tercera alternativa (a banda de la 0, que era no actuar).
En cinquè lloc, es permet una excessiva mobilitat associada a les activitats extractives: el trànsit màxim per al conjunt de les activitats extractives s’estableix en 320 vehicles diaris, una xifra molt elevada. Considerant un període de treball de 12 hores diàries, suposaria un trànsit de 25 vehicles cada hora.
En sisè lloc, hi ha incoherències entre la normativa i la cartografia. Can Serrafossà es marca, en el Pla Especial, com a possible zona situada a 150m de Compte de Sert, però la normativa diu que la distància mínima d’un nucli d’habitatges ha de ser de 300m.
Per últim, considerem que cal millorar les eines de control i seguiment municipal que es plantegen. El Pla Especial no determina la intensitat del control i seguiment, i creiem que cal, especialment, que es determinin els controls respecte la mobilitat, respecte els dipòsits i respecte les restauracions.
A banda d’aquestes al·legacions, en el Pla Especial hi ha extractives no incloses, com per exemple l’Ermita de Sant Muç i el Pilar de Sant Muç; s’han de tenir en compte els camins públics cadastrals com a patrimoni en el sòl no urbanitzable (i no utilitzar-los per a la mobilitat relacionada amb les activitats extractives); i per últim, no s’ha tingut en compte la Unitat de paisatge Xaragalls del Vallès, definida pel Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona aprovat l’11 de desembre de 2004.
Podeu consultar les al·legacions presentades per l’AUP en aquest enllaç.
