En el passat ple del mes de juny, hi havia només 6 mocions, a la major part de les quals vam votar-hi favorablement: la del transport escolar al Joan Maragall i la del suport a una Llei d’aprofitament d’aliments presentades pel grup municipal del PSC; les de recuperació de la línia S5 dels FGC i per demanar la ratificació estatal del CETA, d’ICV; i també la de la creació d’un Observatori de la contractació pública de Veïns Per Rubí.
Respecte a la moció de Ciutadans per la millora dels pipicans, vam decidir votar-hi en contra per diverses raons: perquè era una moció molt pobre, i amb alguns continguts sense sentit, que a més es poden anar demanant fent precs al Ple. A més, en el darrer any s’han fet moltes inversions als pipicans de Rubí, i creiem que no és una prioritat destinar-hi més recursos, que s’haurien de dedicar a altres necessitats i mancances de la ciutat.
Intervenció al Ple sobre la moció de Veïns Per Rubí
L’AUP votarà a favor d’aquesta moció per dues raons.
La primera és que qualsevol exercici de transparència és positiu, tractant-se d’una administració pública, al marge del que puguin dir informes jurídics, que després comentarem. L’altra raó és perquè té especial vinculació amb el procés de regularització de la plantilla municipal, un procés prioritari no només per l’equip de govern, sinó per part de tots els grups municipals. Respectant els espais negociadors del comitè sindical i l’equip de govern, sí que hi ha algunes consideracions de caire més polític.
Ara fa quasi un any que vam acordar en aquest mateix ple el compromís d’impulsar aquest proces de regularització, i diem prioritari perquè es urgent impulsar aquesta regularització tenint en compte que pràcticament el 90% de la plantilla es troba en situació precària. Això és un cas bastant insòlit i l’ajuntament de Rubí ja és una referència de com no s’han de fer les coses en matèria de gestió de personal.
Que en un any no s’ha fet res en gestió de personal tampoc és cert: s’han fet coses, fins i tot en podríem anomenar, en alguns casos, consolidació d’algun lloc de treball. El què passa és que alguns casos, quasi tots, tenen una casualitat comú; li direm casualitat, per entendre’ns. S’han millorat les condicions d’alguns treballadors, i sense posar en dubte la necessitat i la qualificació personal d’aquestes persones, sí que casualment moltes d’elles tenen un tret comú. Afinitat i pertinença a un partit polític, fins i tot pertinença a les llistes de la candidatura de les ultimes eleccions. Casualitats, la vida n’està plena.
També s’han incorporat noves places a la Relació de Llocs de Treball, abans de començar aquest procés de regularització, i sense voler ni tan sols insinuar que no fos estrictament necessari, però que casualment també han acabat persones molt properes al partit. Les casualitats de vegades son capritxoses. I no dubtem que es una dada superficial, però ja se sap que vivim en un món banal i a alguns els ulls se’ns en van en aquests petits detalls sense importància.
Fins i tot un cas anecdòtic. El pobre senyor Ferran Villaseñor, i ho puc dir perquè va ser públic i mediàtic, va haver de suportar el pes d’aquestes casualitats capritxoses durant un temps, sense que se li valoressin altres virtuts que segur tenia. Ell va marxar, i el seu hereu ha tingut mes sort, tot i que a banda de reunir les mateixes virtuts o més, també comparteix les casualitats. Es curiós.
I llavors comencen aquests rumors, totalment injustos, de que això sempre s’ha fet, de l’enxufisme, del repartiment de favors, etc.; coses que en campanya electoral el PSC va deixar molt clar que no passarien, que venien noves formes de fer política. Però ja se sap que la gent és molt cruel.
Quina millor manera de callar boques que ser transparent i facilitar la informació sense cap problema. O millor encara, impulsar d’una vegada un proces de regularització que permetria calendaritzar, fer una diagnosi de les necessitats i dimensionar correctament la plantilla municipal. Aquesta hauria de ser una de les màximes prioritats de l’equip de govern i dels representants sindicals de l’ajuntament. I el moviment es demostra caminant.
Pel què fa a l’informe de Serveis Jurídics, que per cert ens estem acostumant a que formi part del debat, i no creiem que això sigui gaire positiu: crec que tots els regidors som conscients de la privacitat d’algunes dades, i això no és incompatible en donar la informació. Pel què fa al segon punt, que fa referència a la llei de transparència i l’accés a la informació, estaria bé que el govern fos qui més la complís i en donés ple exemple. Nosaltres tenim un munt d’instàncies reclamant informació sense resposta i alguna des del mes de novembre.
En resum, és voluntat política. O n’hi ha o no n’hi ha.