Per al ple municipal del mes de setembre, l’AUP presentava tres mocions.
La primera moció demanava la incorporació d’informació d’interès històric local a la via pública, en una continuació d’una moció presentada a principis del mandat per posar en valor el nostre patrimoni local i visualitzar-lo, ja que el percentatge d’elements catalogats que estan senyalitzats és molt baix. Els objectius de fer aflorar elements del patrimoni i la història rubinencs són diversos, però en síntesi és “fer més nostre l’espai públic, sovint despersonalitzat i buit de contingut”. Així, en la moció proposem incorporar informació addicional a les plaques de senyalització de les vies públiques dedicades a personalitats, fets o topònims rubinencs; crear i convocar una nova comissió del nomenclàtor i dotar-lo dels mitjans econòmics i humans necessaris, i tot plegat al llarg del primer semestre de l’any 2017. Aquesta moció va ser aprovada per unanimitat.
La segona moció, que ja havíem presentat al ple del mes de maig però que va ser vetada per l’alcaldessa (veure entrada) en considerar que la moció envaïa competències de la regidoria de Cultura, proposava recuperar la Comissió de la Festa Major de Rubí. Aquest mes de setembre, i seguint les indicacions de l’informe jurídic que va presentar el Govern, vam tornar a presentar la moció amb un nou redactat. Així, la moció proposa crear i convocar la Comissió de Festa Major abans de finalitzar el present any, convidant-hi totes les entitats i ciutadania de Rubí a participar-hi. Els grups municipals no formaran part d’aquesta Comissió, que sí que comptarà amb el suport tècnic del Servei de Cultura de l’Ajuntament. La moció va ser aprovada amb els vots favorables del PSC, ERC, Ciutadans i ICV; i les abstencions del PDC, el PP i VR.
Finalment, i fora de l’àmbit estrictament local, l’AUP presentava una moció de suport al col·lectiu “Som 27 i Més”, les 27 estudiants, professor i treballador del PAS encausades per la tancada al Rectorat de la UAB el passat mes d’abril de 2013, i que s’enfronten a fins a 14 anys de presó i elevades indemnitzacions. Aquesta moció va ser transaccionada amb ICV, i va comptar amb els vots favorables del PSC i ERC; les abstencions de Ciutadans, la pròpia ICV i Veïns Per Rubí, i els vots en contra del PDC i el PP. L’objectiu d’aquesta moció era mostrar el suport a les encausades per una protesta legítima en defensa de la universitat pública, i el nostre rebuig a unes sentències que considerem completament desproporcionades i que no tenen altre objectiu que atemorir la comunitat universitària i, així, evitar futures mobilitzacions. En la seva intervenció per defensar la moció, el regidor Aitor Sànchez també va expressar el suport a les feministes de Palma, a les quals demanen 4 anys de presó per una protesta en favor de l’avortament lliure (veure blog).
L’alcaldessa torna a fer decantar el posicionament del Ple contra el Procés Constituent
Respecte les mocions d’altres grups, vam votar a favor de la moció d’ICV perquè les federacions esportives bonifiquin els menors que formin part de famílies nombroses, que va ser aprovada per unanimitat; i també a la de Veïns Per Rubí per la retirada de les línies elèctriques d’alta tensió.
En canvi vam votar en contra, juntament a les forces que recolzen el dret a decidir del Ple municipal, a la moció de rebuig a l’informe i les conclusions de la Comissió d’Estudis del Procés Constituent, presentada per Ciutadans. La votació d’aquesta moció va resultar en un empat a 12 (ERC, AUP, ICV i PDC en contra; PSC, Cs i PP a favor i abstenció de VR); cosa que va forçar una segona votació en què el vot de qualitat de l’alcaldessa, per segon cop en aquest mandat (veure entrada), va decantar el posicionament del Ple de Rubí contra el sobiranisme.
Així, aquest cop Ciutadans, es presentava al Ple amb el paper de “guardián de España”, i amb un “complex de Cid Campeador”, “a denunciar una resolució aprovada per un Parlament democràtic (…), a criminalitzar la sobirania del poble català exercida democràticament a les urnes”. “Torna a atacar la posició majoritària de Catalunya (…) amagat darrere d’una Constitució obsoleta refrendada a l’ombra de 40 anys de dictadura i repressió”, tal com va expressar el regidor de l’AUP Aitor Sànchez.
Queda demostrat, així, que les forces independentistes i aquelles favorables a l’obertura d’un procés constituent a Catalunya, no tenim gaire a fer amb un equip de Govern que es posiciona contra el procés democràtic engegat pel nostre poble sempre que en té l’oportunitat. A l’octubre de 2015, el Govern del PSC va avalar la tesi del PP sobre els problemes de convivència que provoca el sobiranisme, amb un vot de qualitat que va permetre aprovar una moció per a la defensa de la convivència entre catalans i l’Estat de Dret; gairebé un any més tard torna a mostrar el seu posicionament contrari a un Procés Constituent que compta amb el suport majoritari, tot i que amb certs matisos, de la cambra parlamentària catalana.