És ben sabuda la maniobra que van fer l’Alcaldessa Ana María Martínez i el seu equip de govern dijous passat i que es va conèixer minuts abans del ple: el suport d’un regidor d’un altre grup municipal, en Sergi García, a canvi d’un sou de 40.000€/any per mitja jornada. Un pacte ben rodó per al PSC i pel regidor en qüestió. El cop d’efecte de la nostra estimada Alcaldessa perseguia els objectius d’evitar el bloqueig per part de l’oposició, la pressió al govern, i la necessitat de contrastar un projecte de ciutat ara mateix inexistent; calia dinamitar qualsevol possibilitat d’articular un projecte de ciutat alternatiu i la possibilitat d’un moció de censura que li fes perdre el tron que tant li ha costat d’aconseguir després de deixar Carme García com a cadàver polític. Així, amb l’acció de dijous passat aconseguia total impunitat per seguir amb la matussera improvisació en la que s’ha convertit la seva acció de govern. Aquesta és la nova política socialista a Rubí, una vergonya per molts dels seus militants i una degeneració sense límits avalada per la dreta i l’ultradreta rubinenca: C’s i PP.
Més enllà d’aquests tripijocs roïns i mesquins, i que només fan que degradar més la política i portar-nos cap a la baixesa humana, l’Ana María Martínez, amb aquesta maniobra magistral digne de Susana Díaz, va aconseguir tres coses més el ple de dijous passat:
1) Restar rellevància al debat sobre Rubí brilla, un projecte que costarà quasi bé 3 milions d’euros a l’erari públic d’ara fins al 2019, i que ha rebut el suport de 13 dels 25 regidors del ple. Una proposta de projecte que segons el regidor Rafael Güeto havia de consensuar-se amb tots els grups municipals, i que s’ha acabat imposant gràcies a la política rastrera de qui ens governa. Un projecte que, com l’AUP vam explicar al ple, a banda d’impulsar un sèrie d’accions amb metodologies i prioritats qüestionables, contracta a una empresa externa que, oh, quina casualitat, lideren l’ex-alcaldessa Carme García (recordem que l’Ana Maria primer la va fer desaparèixer del mapa polític…i ara sembla que refà ponts a partir de curioses casualitats) i el seu ex-càrrec de confiança Ángel Ruiz, responsable d’impulsar el mateix projecte Rubí Brilla en el mandat anterior. Porta giratòria de 360º i aquí ningú s’immuta. De nou, la nova política de l’Alcaldessa.
2) L’Ana María Martínez també va aconseguir aturar el debat d’una moció presentada per ERC, AUP, ICV, VR i PDECat en la que es demanava complir els acords de la moció de juliol per reimpulsar i dignificar de nou la nostra ràdio local. La moció també demanava la reprovació de la regidora Maria Mas per la nefasta gestió de Ràdio Rubí; no només no ha sabut solucionar la situació del mitjà sinó que l’ha empitjorat (com és de costum). Gràcies al suport de C’s i PP, i del regidor trànsfuga Sergi García, la moció presentada ni tant sols es va poder debatre en el ple. De nou, la nova política de l’Alcaldessa.
3) La qüestió potser més preocupant és que l’Ana María Martínez va aconseguir, amb la seva maniobra magistral, eclipsar la protesta dels treballadors de l’Ajuntament, que van venir al ple a reivindicar els seus drets laborals i a denunciar la mala praxis d’aquest equip de govern vers la plantilla municipal. Uns treballadors que porten temps reclamant que se’ls escolti i es dignifiqui la seva feina. De nou, la nova política de l’Alcaldessa.
En resum, pot ser que l’Ana María Martínez hagi aconseguit la majoria absoluta al ple per així parar els cops. Però ho ha fet a la desesperada, utilitzant els diners públics que fessin falta per convèncer un regidor trànsfuga (que ho és per segon cop a la seva vida, no ho oblidem), i pactant amb la dreta més rància d’aquest país. Però per molt que tingui majoria al ple, l’Alcaldessa i els seus “palmeros” han demostrat tenir poca ètica i dignitat política i humana, i això a la llarga passa factura. Com diu el refrany, el que ha aconseguit l’Ana María Martínez ha estat “pan para hoy, hambre para mañana”. Ara caldrà veure com pensa gestionar, amb els regidors que té al govern, totes les qüestions que tenen pendents i resoldre els conflictes de plantilla que ells mateixos han generat. El més trist de tot plegat és que, mentrestant, qui pateix i paga els plats trencats és al ciutadania i la ciutat de Rubí.
D’altra banda, aquests fets, sumats a la pèssima gestió del govern feta fins ara, haurien de provocar una profunda reflexió per part de tots i totes, començant per la nostra pròpia organització. Revertir aquesta situació requereix temps i treball, entre nosaltres i amb altres, de portes endins i de portes en fora. Resten 29 mesos de mandat, i han de ser i seran els últims d’un govern del PSC. Que el debat, les decisions i els encerts ens acompanyin.