En aquest any i mig de mandat, l’equip de govern ha trobat una oposició dialogant, que ha treballat des del respecte institucional i la fidelitat a la ciutat per acompanyar un govern en minoria. Durant aquests 18 mesos de mandat, les forces representades al ple hem fet un esforç per afavorir el diàleg i per treballar des de l’empatia amb un equip de govern que, amb només sis regidors, havia manifestat la voluntat d’iniciar una nova etapa. Una nova etapa que havia de renovar no tan sols el projecte, sinó també la manera de relacionar-se amb la ciutadania i amb la resta de representants polítics. Però aquest diàleg i la centralitat s’han anat esvaint gradualment, deixant pas a la lògica de la imposició, del xantatge i de la manca de transparència.
L’equip de govern actual ha interpretat erròniament la generositat i l’esperit de diàleg de l’oposició com si fossin un xec en blanc. Sense diàleg, sense voluntat de consens, el PSC s‘ha dedicat a passar pantalles, amb absoluta frivolitat en molts casos, sense un plantejament que anés més enllà de la immediatesa. Aquesta actitud i la manca de planificació general de la ciutat han abocat a la demanda d’explicacions per part d’una oposició cada vegada més menyspreada i amb més dificultats per exercir la seva obligació de fiscalitzar l’acció de govern. Una minoria de 6 regidors s’ha volgut imposar tot sovint i sense permetre el diàleg a una majoria de 19. És la lògica de la unilateralitat. En el millor dels casos no hem passat de l‘acord puntual, acords amb la voluntat de l’equip de govern de minimitzar danys i dividir l’oposició, prioritzant l’exercici del poder unipersonal, sense una projecció de ciutat.
En aquests moments visualitzem no només una falta alarmant de projecte de ciutat, sinó que el projecte del PSC és en aquests moments l’actual alcaldessa, ja que el govern destina molts recursos públics a la seva promoció personal. També observem vells tics, tendències que ens amoïnen, ja no com a representats polítics sinó com a veïns de la ciutat. Pràctiques com a mínim èticament dubtoses, maneres de fer que menyspreen a ciutadans i representants polítics o de la societat. És el vell tic de governar només per als teus. I un bon reflex d’això és el fet que el PSC, en 18 mesos, no ha estat capaç de trobar aliances per formar un equip de govern fort i capaç d’impulsar els projectes que Rubí necessita. És més, l’equip de govern, després de la votació de pressupostos del 2016, una votació que va comptar amb el suport de 20 regidors, tampoc no ha estat capaç de dur a terme les accions pactades dins dels pressupostos i molt poques de les accions pactades al Ple Municipal en forma de mocions. I el que és més greu, ni tan sols moltes de les accions anunciades per ells mateixos. És la constatació de la manca de projecte de ciutat i de la incapacitat de governar en minoria. L’any polític ens deixa un balanç d’improvisació, escàndols i sortides de to per part d’un equip de govern totalment superat a nivell polític i tècnic. Aquest equip no tan sols ha estat incapaç d‘afrontar els reptes heretats d’anteriors mandats, la seva manera de fer matussera i impròpia ha generat noves problemàtiques que s’han descontrolat: la gestió de la plantilla municipal o la situació de Ràdio Rubí són dos dels exemples més evidents d’aquesta incapacitat per gestionar la ciutat.
Prova d’aquesta manca de lideratge i de projecte de ciutat, i les males maneres de fer del PSC, ha estat l’últim moviment per part de l’alcaldessa, la Sra. Ana María Martínez, que respon a una falta de suport evident per part del Ple municipal. Les seves polítiques no estan fonamentades en un model i un projecte de ciutat, sinó en un interès purament personal. L’equip de govern socialista, amb la complicitat del Partit Popular i Ciutadans, ha incorporat al govern un regidor trànsfuga que ha negociat la seva entrada al govern sense l’autorització del grup municipal al que pertanyia abans de ser regidor no adscrit.
En el decurs de la campanya electoral del 2015 tots els partits vam coincidir en què l’última etapa del govern socialista havia estat un desastre. Coincidíem que la ciutat no es podia permetre el luxe de perdre quatre anys més. Ens trobem en aquest punt una altra vegada, i la ciutat ja no té marge, la plantilla municipal no té marge, el territori no té marge, la cultura no té marge. Rubí es mereix un lideratge clar, un lideratge obert i generós. Ens mereixem com a ciutat un horitzó, un projecte que vagi més enllà del qui dia passa any empeny.
És cert que les forces avui signants estàvem explorant i treballant una alternativa de govern. Creiem que el municipi, on vivim i creixen els nostres fills, mereix un projecte liderat amb respecte, amb serenitat i il·lusió, amb la humilitat d’entendre que la ciutat és patrimoni de totes, no el nostre oasi particular. Aquest municipi necessita una alternativa per començar a construir el Rubí dels propers anys, i volem que els rubinencs i les rubinenques puguin viure en una ciutat en la que puguin decidir i de la qual se’n sentin orgullosos.
Quins fonaments tenia i encara té aquest nou projecte alternatiu?
La mala gestió de molts anys ha passat factura al consistori i a la ciutat, i per això era i es necessari el treball en equip i la transversalitat, defugir de partidismes i egocentrismes, fomentar la transparència i la participació ciutadana, amb una clara voluntat de consens i de canviar les relacions, i el tracte amb els treballadors i treballadores de la casa: cal motivar, incentivar i premiar la feina ben feta.
1. La transparència i la participació ciutadana
La participació ciutadana ha de ser un dels eixos fonamentals en el futur. S’ha de revisar i posar en marxa el Reglament Orgànic Municipal (ROM) i el Reglament de Participació Ciutadana (RPC) per impulsar Consells ciutadans que esdevinguin els interlocutors naturals de l’Equip de Govern Municipal.
És per això que necessitem un Pla de Comunicació Institucional, que hauria de facilitar el diàleg entre la ciutadania i l’administració (gestions online, tramitació d’incidències a la via pública, etc). S’hauria de crear la figura de “Regidor/a de barri”, que seria la persona de referència pels ciutadans de cada barri i que facilitaria la transmissió d’informació, el debat, i el trasllat de peticions i dades entre els barris i l’Ajuntament. Entenem que sense transparència no hi ha comunicació i és per això que calen aplicar mesures per fer pública tota la informació d’interès públic i acostar els plens i els debats polítics a la ciutadania (retransmissió dels plens online i en directe, plens itinerants pels barris de la ciutat, etc.). I un tercer eix de l’estratègia comunicativa de la ciutat ha de ser donar contingut i impuls al projecte de Ràdio Rubí i resoldre definitivament la situació actual de l’emissora.
2. Mobilitat, espai urbà i mediambient
La gestió del territori és un altre dels grans reptes d’aquesta ciutat. Cal redefinir el model de ciutat i com volem que la ciutadania interactuï i es relacioni amb el seu entorn. En aquest sentit la protecció dels nostres entorns natural i agrícoles ha de ser una prioritat; s’ha de desenvolupar una xarxa d’espais verds i fluvials, entre ells la Riera, per acostar la ciutadania a aquests entorns, i treballar per protegir el sòl no urbanitzable per, en el futur, desenvolupar un Parc Agrari a la nostra ciutat. Tots aquests projectes són a llarg termini però cal posar les primeres pedres amb urgència, i integrar-los dins d’una proposta de POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) que sigui coherent amb aquests plantejaments. Evidentment, la lluita contra els abocadors i els abocaments il·legals, així com l’aprovació definitiva del Pla d’Extractives han d’estar presents en el dia a dia de l’acció de govern. Un altre dels grans reptes que tenim a la ciutat és la mobilitat; cal començar a posar fil a l’agulla en aquesta qüestió, promovent i prioritzant la mobilitat a peu, bicicleta i transport públic, però sense oblidar que cal millorar la gestió de les zones d’aparcament públic, una qüestió pendent a la nostra ciutat. I finalment la millora de la via pública; dins de les possibilitats pressupostàries i intentant fer una distribució equilibrada per tota la ciutat, cal anar millorant l’estat de moltes voreres i entorn urbans, amb un Pla de manteniment que garanteixi la qualitat de l’espai públic, i sobretot impulsar mesures per millorar la neteja de la via pública.
3. Polígons industrials, comerç i ocupació
L’ocupació, dins de les possibilitats d’un Ajuntament, l’activitat econòmica, el comerç i els polígons industrials també han de ser un dels pilars fonamentals de l’acció de l’equip de govern. Un dels problemes principals per atraure inversió a la nostra ciutat és l’estat dels polígons. Cal desplegar el Pla director de polígons d’activitat econòmica de Rubí, prioritzar mesures contra la deslocalització de la indústria, i potenciar els serveis a les empreses, l’espai i les infraestructures públiques dels polígons. Lligat amb l’activitat econòmica i l’ocupació, cal millorar el seu funcionament del Consell de Formació Professional que fa temps que no es convoca, amb l’objectiu que pugui prendre decisions, millorar l’oferta de cursos de FP a la nostra ciutat i que estigui ben coordinada amb l’activitat econòmica del nostre i altres municipis de l’entorn. Un altre eix és fomentar els mitjans de transport sostenibles, com el transport públic o la bicicleta als polígons i revisar el planejament urbanístic vigent en relació als polígons industrials. El comerç local necessita que s’apliqui correctament i es revisi el Pla de modernització del Comerç Local en el marc del Programa d’Orientació d’Equipaments Comercials (POEC). Cal actualitzar l’estudi de l’oferta comercial de la ciutat per detectar quin tipus de comerços fan falta a la ciutat i com es pot millorar i modernitzar l’oferta actual. I sobretot cal fer un esforç per distribuir aquests “pols d’atracció” entre els barris per dinamitzar la ciutat de manera equilibrada.
4. Serveis socials i ciutat inclusiva
Un nou projecte hauria de tenir un marcat accent social, una especial atenció i cura per a totes aquelles persones que es troben en una situació de vulnerabilitat. S’ha d’impulsar una política activa envers les desigualtats, una política de mirada llarga que impulsi polítiques actives i valentes que busquin empoderar col·lectius, garantir drets, i vagin més enllà de l’assistencialisme. Cal adaptar l’activitat de serveis socials a la dura realitat d’una part important de la ciutadania de Rubí, una ciutadania que ha estat fortament castigada per un procés de recessió econòmica que ha exposat a persones i famílies a una situació de precarietat i desprotecció. Ens hem de proposar millorar la prevenció de situacions de risc social i optimitzar els recursos per ser més eficaços en la seva gestió.
Hem de construir una ciutat per a totes, una ciutat en què qualsevol persona, independentment de la seva condició física o mental, orientació sexual, sexe, origen, pugui desenvolupar amb normalitat la seva vida. Cal tenir especial cura d’un col·lectiu invisibilitzat a la nostra ciutat com és el de persones amb diversitat funcional. S’ha de fer a partir de generar recursos com administració, polítiques específiques i transversals per obtenir visibilització i integració efectiva. En aquest objectiu té especial importància Finca Font del Ferro, un projecte que finalment ha d’esdevenir un veritable projecte de ciutat, abocant no tan sols recursos sinó, encara més important, horitzó i finalitat. Hem ser una ciutat compromesa amb el món, una ciutat solidària i responsable. Per aquesta raó s’ha de potenciar el Consell de Cooperació, i que sigui permeable a la ciutadania.
5. Habitatge i pobresa energètica
Cal acabar el Pla local d’Habitatge urgentment i implementar totes les mesures que deriven del pla, així com la redacció d’un Pla d’Acció contra la pobresa energètica: servei de mediació, potenciació d’alternatives d’accés a l’habitatge, acompanyament a les persones afectades i entitats que treballen en el tema (PAH), projecte Pisos Buits, rehabilitació energètica d’edificis, etc. Cal elaborar un protocol per a sancionar els propietaris de pisos buits i les empreses distribuïdores de serveis (aigua, gas, llum).
6. Educació
Volem que Rubí esdevingui una ciutat educadora perquè entenem que l’educació ha de ser l’eina fonamental per construir el nostre futur. La millora de l’educació ha de ser un objectiu compartit, motor de desenvolupament i garantia de cohesió social. I volem una educació digna i per a tothom precisament en un moment en què la legislació en aquest àmbit, amb l’aprovació de la LOMCE a l’Estat Espanyol, sembla que vol portar-nos cinquanta anys enrere.
Per assolir aquest objectiu bàsic, entenem que cal impulsar des de l’Ajuntament la participació i la corresponsabilització de tota la comunitat educativa, preferentment en el marc del Consell Escolar Municipal de Rubí, que hauria de millorar el seu funcionament amb l’objectiu que pugui prendre decisions vinculants. Tot això articulat al voltant d’un instrument bàsic i que ja ha demostrat ser una eina molt útil en d’altres municipis: el Pla Educatiu de Ciutat. Aquest PEC hauria d’anar acompanyat d’un pla d’acció que vagi més enllà d’aquest mandat. Cal també facilitar eines i espais de trobada per a la FAMPAR i el Centre de Recursos Educatius
Volem una educació digna en un moment en què malgrat els esforços fets fins ara, la nostra ciutat apareix encara a l’informe del Síndic de Greuges entre els 50 municipis de més de 10.000 habitants amb més segregació escolar de Catalunya. Aquest mateix informe ja apunta que calen polítiques de lluita contra la segregació escolar i que un dels instruments més importants en aquesta lluita és la gestió del procés d’admissió d’alumnat. És per això que proposem aprofitar al màxim les eines de què disposem els Ajuntaments i posar en funcionament el més aviat possible l’Oficina Municipal d’Escolarització i un nou model de zonificació escolar basat en l’estudi encarregat a principis de mandat a instàncies del Ple.
No cal dir que per tenir l’educació que volem cal continuar exigint la construcció d’aquells equipaments que considerem imprescindibles per al futur de la nostra ciutat: la construcció dels edificis de l’Escola del Bosc i de l’Institut del Torrent dels Alous haurien de ser prioritàries. En el marc de les inversions en equipaments estem decidits a apostar també per la millora imprescindible de les instal·lacions del Centre d’Educació Especial Ca n’Oriol. S’hauria d’estudiar també la possibilitat de recuperar la gestió de les escoles bressol externalitzades amb l’objectiu de construir un projecte il·lusionador del conjunt d’escoles bressol de la ciutat.
7. Cultura
Ens proposem també promoure l’educació al llarg de la vida àmplia i flexible, esprement al màxim aquells recursos dels quals disposa ja la ciutat: Formació Professional, Escola d’Adults, Escola Oficial d’Idiomes, Escola de Música, EDRA, etc.
Apostem decididament per la cultura com a element destacat de l’estat del benestar i de la identitat de la nostra ciutat i el nostre país. A més de ser una oferta d’oci i d’enriquir les persones i la ciutat, la cultura és imprescindible per obrir la ment dels ciutadans, estimular el pensament crític i despertar la curiositat. La nostra aposta per la cultura inclou la dansa, la fotografia, les arts plàstiques, l’escriptura, el teatre, la música, el cinema… però també altres disciplines més minoritàries o alternatives com al màgia i el circ.
La dansa tradicional i la documentació gràfica són part de la nostra història i de la nostra identitat com a rubinencs i rubinenques. Per aquesta raó, volem rellançar el nostre Centre de Dansa Tradicional Catalana a nivell nacional per tal que es converteixi en un espai de referència obligada. Per fer-ho possible, es convidaran grups d’arreu del territori i es faran conferències i cursos específics.
A més, volem a donar suport a les iniciatives culturals de la societat civil per tal de fer-les créixer i coordinar-les amb l’oferta pública. L’objectiu és elaborar una oferta cultural potent durant tot l’any i difondre-la amb intensitat. I per tal de facilitar i garantir que tothom tingui accés a l’oferta cultura de la ciutat, s’hauria d’impulsar la creació d’un carnet cultural que permeti aconseguir descomptes a certs col·lectius en els actes i esdeveniments públics.
Aspectes com la llengua catalana, la nostra identitat com a rubinencs i catalans, i el nostre patrimoni, els considerem una extensió de la cultura. Per això, volem potenciar el servei de català, canviant-lo d’ubicació i millorant-ne les condicions, per tal de fer-lo més accessible a la població i reforçar la promoció del coneixement i l’ús de la llengua catalana. I s’ha de seguir fomentant el programa del voluntariat per la llengua, molt arrelat a la nostra ciutat. A més, creiem també que la nostra ciutat es mereix la creació d’un certamen literari de caràcter anual, que faci possible la descoberta de nous escriptors i escriptores al nostre municipi.
Caldrà també fer accessible la informació i la promoció cultural i patrimonial de Rubí, mitjançant adequades campanyes de difusió, i estarem al costat de les iniciatives encaminades a recuperar la memòria històrica de la ciutat.
Dins del marc de la sostenibilitat energètica i l’adaptació al canvi climàtic, proposem redefinir objectius i prioritats del projecte Rubí Brilla i donar-li un caràcter més intern (de ciutat i d’Ajuntament) i transversal del que té ara, per així impulsar un canvi de cultura i model energètic dotat amb els recursos que siguin necessaris però alhora possibles.
Un altre dels aspectes transversals a potenciar hauria de ser la remunicipalització de serveis; caldrà revisar totes les licitacions actuals, especialment aquelles que ja han caducat o que caducaran aviat, i avaluar si convé remunicipalitzar el servei en base a criteris econòmics, de gestió i de qualitat del servei.
9. Plantilla municipal
I tot això que plantegem que s’ha de fer és impossible fer-ho sense una plantilla ben organitzada, estable i motivada. És per això que la consolidació de la plantilla, un procés que serà llarg però que no podem defugir, ha de formar part dels primers punts de l’agenda. Cal, però, ser honestos amb les possibilitats reals d’estabilització, donades les limitacions legals que tenim actualment (Llei de Pressupostos, taxa de reposició, etc.). Sí que podem incidir a fons en el canvi de gestió de la plantilla. En aquest sentit, cal millorar amb urgència les relacions entre l’Equip de Govern i els òrgans de representació dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament de Rubí amb un model de negociació, cooperació i transparència, fugint del clientelisme. Els primers passos han de ser enllestir la definició de llocs de treball municipal i realitzar una auditoria de personal per facilitar l’inici del procés i organitzar adequadament la plantilla, sempre en base a la normativa i legislació actual i l’acord entre les parts.
Amb aquest comunicat volem posar en evidència que la Sra. Ana María Martínez menteix quan diu que els partits de l’oposició prioritzen els seus interessos personals, que no tenim projecte de ciutat i que posem per davant els debats identitaris. Això és, en tot cas, és el que fan ells, juntament amb PP, C’s i el trànsfuga Sergi García. Amb aquest comunicat volem demostrar a la ciutat que, a diferència d’ells, ERC, AUP, ICV i VR som capaços de treballar conjuntament i arribar a acords pel bé de la ciutat de Rubí, sense necessitat de comprar ningú i sense necessitat de trencar grups municipals i trair els seus votants.
Esquerra Republicana, Alternativa d’Unitat Popular, Iniciativa per Catalunya, Veïns Per Rubí