Els serveis funeraris són essencials i ningú en pot prescindir, són una demanda forçosa i de primera necessitat, que es produeix de forma imprevista i que requereix una decisió ràpida en un moment de màxima emotivitat. L’any 2005 a Catalunya, i Rubí n’és un exemple encara vigent, el 84% dels municipis només tenien autoritzada una sola empresa funerària. El fet de que existeixin aquests monopolis i de que es limiti la oferta és una de les causes de l’elevat cost que pot representar l’enterrament d’un ser estimat, que en el cas de Rubí calculem que pot estar entre els 4000 i 6000€, podent ser superior però difícilment inferior a aquest rang. De fet, un informe de l’Organització de Consumidors y Usuarios (OCU) indica que en algunes ciutats és possible un estalvi de fins a 2.000€, amb un promig de 900€, i que el que queda demostrat és que la concurrència d’ofertes, és a dir, la no existència de monopoli, es tradueix en una major diversitat de preus. Aquesta situació de monopoli genera indefensió a la ciutadania de Rubí, assumint preus desorbitats pel conjunt dels serveis prestats. La garantia del principi d’universalitat obliga a les empreses a prestar aquests serveis de forma gratuïta a les persones que ho requereixin per manca o insuficiència de mitjans econòmics determinant-ho l’Ajuntament a partir d’un informe dels serveis socials municipals. Aquests casos, però, són força excepcionals. Això fa que bona part de les famílies hagin d’assumir uns preus molt més alts del que poden assumir i es veuen obligades a endeutar-se per aquest motiu.
A d’altres municipis el cost és menor, especialment aquells on aquests serveis són de gestió municipal (en són exemples Reus o Terrassa). I de fet ciutats com Barcelona ja han començat els tràmits per crear una funerària municipal per trencar amb l’actual oligopoli, i oferint enterraments a un preu que oscil·larà entre els 2.400 i 4.700€, unes tarifes que estan notablement per sota de la mitjana actual a la ciutat, de 6.400€.
A banda del factor monopoli, l’elevat cost d’aquests serveis sovint també té a veure amb una manca de transparència i la generació de confusió per part de la mateixa empresa sobre quins serveis són realment necessaris, quins es poden contractar a altres empreses i sobre la diversitat de preus, així com amb les limitacions pel que fa als estàndards de luxe dels serveis. Així, per exemple, podem veure com una empresa de serveis funeraris disposa d’una pàgina web on es detalla, per exemple, tots els centres i equipaments de què disposa però en canvi no s’especifiquen ni els diversos serveis (informació i assessorament, recollida i trasllat dels cadàvers, condicionament i tractament sanitari i estètic del cadàver, conservació i refrigeració del cadàver, subministrament de fèretres i urnes cineràries, enterrament i/o cremació, instal·lació de capelles ardents, organització de cerimònies, ornamentació fúnebre, etc) ni els seus preus d’aquests. Uns preus, que en canvi, l’empresa està obligada a comunicar a l’Ajuntament. Aquesta és exactament la situació de Rubí: l’empresa Montserrat Truyols S.A, que té dret exclusiu de la prestació dels serveis funeraris, té informació detallada al seu web dels equipaments de què disposa, entre ells el Tanatori de Rubí (http://www.truyols.com/). També té informació, escadussera, sobre assessorament i finançament a mida, però enlloc publica tots els serveis oferts ni el preu d’aquests, tot i que al contracte signat amb l’Ajuntament el 25 de Novembre de 1983, en base al plec de condicions de l’externalització del servei, diu “La empresa entregará en el Ayuntamiento y tendrá de forma permanente a disposición del público la relación de tarifes aprobadas y el catalogo de los servicios y modelos que se presten conforme cada tarifa”. Però segons hem pogut comprovar, l’empresa no té un catàleg com a tal, només es limita a fer pressupostos en base a les peticions dels clients. Per altra banda, l’Ajuntament, com a mínim a través de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà, tampoc és capaç de donar aquesta informació a un ciutadà que la requereixi.
La demanda social per reduir la despesa que suposa tot el que comporta la mort d’un esser estimat és un fet i cal treballar urgentment per garantir-ho. La prestació dels serveis funeraris per part de l’Ajuntament en règim de lliure concurrència amb el sector privat amb qualsevol de les fórmules de gestió previstes per la llei, és l’única forma de poder-ne fixar els preus des de l’Ajuntament i, per tant, l’única garantia per a la ciutadania de disposar d’uns bons serveis a preus ajustats.
L’any 2010 el Decret Legislatiu 3/2010 modificava la Llei 2/1997, de 3 d’abril, sobre serveis funeraris per adequar-la a la Directiva de Serveis 2006/123/CE. Aquesta modificació obliga a actualitzar de dalt a baix les normatives municipals ja que incompleixen principis bàsics de la legislació vigent limitant la competència i, en conseqüència, el dret d’elecció dels consumidors. En aquest sentit, la Llei 2/1997, d’una banda, marca clarament que cal respectar el principi d’eficàcia nacional de les autoritzacions obtingudes en altres municipis, és a dir qualsevol empresa autoritzada en qualsevol municipi de l’estat pot operar en tot el territori. De l’altra, limita molt els requisits que es poden exigir tant per l’obtenció d’autorització per prestar serveis funeraris com per a l’exercici de l’activitat que a més han de justificar-se com a necessaris i proporcionals.
D’altra banda, a Rubí ja fa temps que cal una ampliació del tanatori, que s’ha quedat petit pel nombre d’habitants que som al municipi. De fet, el tanatori és el factor clau a l’hora d’entendre perquè a la nostra ciutat encara tenim monopoli dels serveis funeraris. El 25 de Novembre de 1983 l’Ajuntament de Rubí va externalitzar, amb el concurs públic corresponent, els serveis funeraris de la nostra ciutat a l’empresa Montserrat Truyols S.A. per una durada de 20 anys. Entre d’altres, el plec de condicions diu “Derechos del concesionario […] d) Tener la condición de empresa funerària única en este municipio para prestación del Servicio, mientras permanezca en vigor la concesión y conforme con el art.48 del Reglamento del Cementerio Municipal y de Policia Mortuoria”. Més tard, el 14 de Setembre de 1994, el ple municipal, amb els vots a favor de IC, PSC-PSOE, PP i ERC i els vots en contra de CIU, va allargar el contracte amb l’empresa Montserrat Truyols S.A. 50 anys més, fins l’any 2034, a canvi de que aquesta assumís els costos de la construcció del tanatori, per un import de 27.628.128 de les antigues pessetes. Un dels acords que incloïa l’annex del contracte, signat el 24 de Setembre de 1994, diu “VIII- Una vegada finalitzades les obres, es cedirà a l’empresa Montserrat Truyols S.A. l’ús i gaudi de les instal·lacions per a la prestació del servei a què van destinades durant el termini de la seva concessió”.
Per tant, a Rubí la situació és complexa; els serveis funeraris els ofereix l’empresa que en el seu moment va pagar la construcció del tanatori i que té un contracte d’exclusivitat per oferir els serveis a tot el municipi. Però per altra banda necessitem una ampliació del tanatori que, creiem, ha d’assumir el propi Ajuntament i amb certa celeritat. Però no a canvi de res; entenem que aquesta és una bona oportunitat per intentar acabar amb el monopoli de la prestació dels serveis funeraris que actualment tenim a la ciutat de Rubí i poder oferir els serveis a un preu més assequible i just per a tothom.
