Article: Municipalització de serveis públics: un debat pendent a Rubí (Jordi Muntan)

Fa temps que la recuperació de la gestió directa de serveis externalitzats per part dels ajuntaments ha deixat de ser una proposta utòpica d’alguns partits alternatius per convertir-se en una realitat a moltes ciutats catalanes. Casos com Barcelona, Ripollet, Sabadell, Cerdanyola, Terrassa o Badalona són només alguns exemples de ciutats que estan recuperant el control de serveis com l’abastiment d’aigua, el tanatori, el servei de la grua, l’aparcament, la neteja o el manteniment de parcs i jardins.

Les externalitzacions de serveis públics mitjançant la contractació d’empreses privades va tenir el seu moment àlgid a finals dels anys 80 i la dècada dels 90. Els principals arguments eren que millorarien l’eficiència del servei, es produiria un estalvi en la provisió, incrementaria l’especialització i tecnificació, es produiria competència en el sector privat i es descarregaria l’administració d’una gestió feixuga.

Avui, després de més de 25 anys privatitzant serveis públics, també podem constatar una sèrie de conseqüències negatives i contràries als interessos dels ciutadans. En molts casos han suposat un important increment del cost, amb una orientació al benefici de l’empresa i no pas de l’usuari, una disminució de la qualitat del servei, una falta d’incentiu en la reinversió, una pèrdua de control per part de l’administració i una greu precarització dels llocs de treball.

Traslladem-ho a Rubí. El pressupost que es destina a externalitzacions ja supera de llarg el cost de la plantilla municipal i s’acosta al 50% del total, uns 34 milions d’euros.

Tenim un servei de recollida de residus i neteja viaria que costa quasi 8 milions d’euros amb uns resultats palpables; som la ciutat que menys recicla de tot el Vallès i la percepció ciutadana és d’una ciutat bruta. L’empresa beneficiària d’aquest contracte és Fomento de Construcciones i Contratas (FCC), empresa investigada a diversos ajuntaments de Catalunya per frau, com Badalona i Barcelona.

El manteniment de les zones verdes ens costa més d’un milió d’euros a l’any, tot i tenir personal propi (parcs i jardins) i un centre especial de treball municipal dedicat a la jardineria (Font del Ferro). Pàrquings municipals amb queixes de manteniment i horaris absurds. Serveis funeraris cars per un contracte totalment avantatjós per a l’empresa. Finalment, quan a totes les ciutats, inclosa la veïna Terrassa, també governada pel PSC, es posa la mirada en la recuperació d’un servei tan bàsic com l’abastiment d’aigua, a Rubí tenim una cessió fins més enllà del 2040.

El PSC diu que les externalitzacions surten més barates. En molts casos no és cert. La llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (RSAL), exigeix als Ajuntaments que ‘gestionin de manera eficient i sostenible’, i que per tant, davant de cada concessió, els governs municipals ‘haurien de fer un estudi i valorar sempre entre la gestió directa o indirecta dels serveis’. A principis de mandat l’AUP va presentar una moció al respecte i, tot i ser aprovada, s’han continuat licitant serveis sense cap informe que justifiqui la seva externalització.

Un dels motius d’aquest abaratiment de costos que no explica l’equip de govern del PSC és la precarització dels llocs de treball dels treballadors de les empreses privades. A Rubí tenim 3 escoles bressol, dues d’externalitzades (La Lluna i Sol solet) i una de gestió directa municipal (La Bruna). Les dues externalitzades costen aproximadament 200.000 euros menys que la de gestió municipal. Com? Les treballadores de les empreses privades cobren en molts casos fins a un 30% menys del sou que les seves companyes de l’escola bressol municipal per fer la mateixa feina. En el cas del servei de neteja dels equipaments municipals, les diferències encara son més sagnants. Tant les dues escoles bressol com el servei de neteja d’equipaments municipals els gestionen empreses controlades per Florentino Pérez.

Per l’AUP, el govern socialista també és responsable d’aquesta retallada dels drets laborals en favor del benefici d’empreses privades per la seva passivitat i complicitat. Mala gestió i corrupció. Recordem que els principals casos de corrupció vénen donats per comissions en licitacions d’obres i serveis a empreses privades, no per la gestió directa d’aquests serveis per treballadors públics. Hi ha multitud de casos coneguts de comissions il·legals i finançament de partits a costa de diners públics.

Molts estudis senyalen un estalvi d’un 35% dels costos amb una gestió directa. Estalvi per l’exempció del pagament d’IVA, estalvi en el control del mateix servei, etc. En tot cas, posem xifres i tinguem el debat. I recordem que no és només un debat econòmic. Parlem d’assegurar els serveis bàsics per a tothom, donar resposta a la pobresa energètica, inserir laboralment a persones en situació vulnerable, crear projectes propis que apostin per models de sostenibilitat que corregeixin la situació actual.

El PSC de Rubí diu que no és el seu model, però no dóna explicacions del propi ni admet el debat. Per a l’AUP l’objectiu i el model és molt clar, avançar cap a una societat amb serveis públics universals, de qualitat i en el que tots els recursos es dediquin al servei públic i no al benefici privat, amb uns llocs de treball amb drets i condicions, orientant els serveis cap als ciutadans, invertint en les infraestructures necessàries, estalviant costos en intermediaris i impostos innecessaris.

Cal contraposar models, que la ciutadania pugui accedir a tota la informació i decidir entre tots i totes. Per a nosaltres el debat ja pot començar.