Arriba el 8 de març. Moment per parar i mirar enrere: on som?
Cada assassinat d’una dona fa visible de manera crua una realitat socialment soterrada. Una realitat quotidiana, amagada i assimilada que constata que vivim en una societat patriarcal que cada dia legitima la supeditació de la dona envers l’home.
És necessari abordar aquesta realitat incorporant a la institució una perspectiva feminista, generant polítiques i accions proactives i no acontentant-nos amb declaracions, discursos i pràctiques de contenció. Cal ser conscients que les violències envers la dona no esdevenen aïllades i descontextualitzades, sinó que es generen a partir d’una estructura social que perpetua uns interessos i lògiques de gènere concrets. Unes lògiques que es reprodueixen i transmeten a través del llenguatge. I és el llenguatge la millor eina que una administració pot tenir si aspira a revertir segles de dominació.
La institució hauria d’abordar no la gestió dels símptomes sinó l’atac frontal i decidit a la malaltia. Cal crear xarxa, combatre els silencis i vetllar per a l’empoderament efectiu de les dones, per la creació d’una masculinitat que no es senti legitimada a subjugar a la dona. Hem de dotar als i les joves d’eines, models i indicadors que els ajudin a superar les lògiques establertes.
Calen polítiques actives però també transversals, creant lògiques institucionals que vagin un pas més enllà de l’atenció puntual i d’una regidoria que sovint actua aïllada. Cal amarar l’administració de perspectiva feminista, entenent feminisme com la idea radical de que les dones són persones. Cal desbordar la lògica de l’atenció reactiva per assumir com a institució un rol transformador, i apostar per la prevenció basada en l’aposta ferma i valenta d’una perspectiva feminista transversal no subjecte a un servei concret i delimitat de l’Ajuntament, sinó treballant des del llenguatge fins al disseny urbà de la ciutat.
A l’AUP reclamem que la institució faci aquesta aposta ferma i decidida, concretant-la en forma de Centre d’Empoderament de les Dones (moció aprovada el novembre del 2015 i no executada per part de l’equip de govern) o en forma de protocol contra agressions sexistes a les festes (moció aprovada el juliol del 2016 i no executada per part de l’equip de govern). Volem una perspectiva feminista més enllà de merescuts homenatges com el que vam proposar a la Regidoria d’Igualtat per a les dones del tèxtil de Rubí. Dones que durant masses anys van ser víctimes del silenci, dones que van construir des del seu treball, formal i informal, des d’una doble explotació de classe i gènere, la ciutat que som ara.
