Fa uns dies el Diari de Rubí publicava un editorial titulat “Hi ha algú?” en el que bàsicament es demanava que les formacions polítiques baixéssim el nivell de crispació que es viu al ple i que reconduíssim la situació per tal de trobar un espai de diàleg per parlar del POUM, del Pla de Mobilitat, de l’illa de vianants, de la transparència, la proximitat, de la regularització de la plantilla municipal, de l’ús dels equipaments públics, de l’estat de l’espai urbà, etc.
L’editorial deia, també, que “la política rubinenca s’ha convertit en un fangar, on el ciutadà l’únic que pot distingir són 25 regidors de l’Ajuntament llançant-se mutus retrets i acusacions, sense poder arribar a comprendre l’arrel de tot plegat”, i posava com exemple d’aquesta situació el Ple de l’estat de la ciutat, del que deia “Impossible fer-ho [debatre] en els 5 minuts que l’alcaldessa va concedir a cada portaveu dels grups municipals. Tampoc és possible posar-se d’acord quan tothom crida i ningú escolta”.
A nosaltres, l’AUP, també ens hagués agradat poder debatre en profunditat diverses qüestions cabdals de la ciutat, però tal i com diu l’editorial, era materialment impossible amb 5 minuts d’intervenció. De fet, l’AUP al llarg del mandat ha fet múltiples propostes d’espais de debat i participació (i més que en voldríem), com la Taula de Mobilitat i Espai Urbà – en la que volíem involucrar la ciutadania i al final no va ser possible perquè el govern no ho volia -, la Comissió Especial del POUM, o la comissió de Festa Major – que s’ha convocat tard. Hem demanat la revisió del Reglament Orgànic Municipal per poder implementar el Reglament de Participació Ciutadana, i ens trobem que l’esborrany que rebem de l’equip de govern va totalment en contra de fomentar la participació i la llibertat d’expressió. Hem demanat que el Pla d’Equipaments fos participatiu – en aquest cas així va ser – , i hem fet arribar les nostres propostes, sempre de manera constructiva. Hem fet propostes per millorar la gestió de certs serveis públics, com el servei de recollida de residus i neteja viària. També hem fet arribar informació i propostes a l’equip de govern per elaborar el Pla local de Residus, el Pla Director del Rubí Brilla – tot i no creure massa en el projecte -, el projecte de millora del Parc de Ca n’Oriol, el disseny d’infraestructura de carrils bici…fins i tot, a l’inici del mandat, vam donar una còpia del nostre pla de treball a l’Alcaldessa i la vam convidar a copiar totes les idees que volgués. I el que no pot dir el govern és que l’AUP mai li va donar l’oportunitat de demostrar que era capaç de tirar endavant la ciutat: vam negociar i vam votar a favor els pressupostos del 2016. Uns pressupostos que no eren els nostres, però vam entendre que el PSC havia fet l’esforç de negociar i arribar a una entesa amb les forces d’esquerra. La realitat, després de quasi bé dos anys de mandat, és que molts dels documents que cal aprovar per millorar la gestió, i molts dels projectes i inversions que es van aprovar el juliol del 2016 no s’han materialitzat en res concret.
Diu l’editorial que “l’oposició ha de ser responsable i que ha de mirar pel bé comú, i que ha d’exigir al govern que compleixi els compromisos sense posar bastons a les rodes, amb una mirada tant crítica com constructiva”. Segur que l’AUP hem tingut els nostres errors i tenim certa responsabilitat amb la situació actual, però sempre hem intentat aportar i ser constructius, que no vol dir deixar de ser crítics quan les coses no es fan bé. No podem donar un xec en blanc a un govern que, al nostre entendre, no ha sabut aprofitar la confiança que va rebre per part nostra a l’inici del mandat.
Podem entendre la sensació ciutadana de desgovern i manca d’entesa en el context polític rubinenc, però l’oposició té les eines que té i al final fa el que pot davant d’un govern que ara mateix té barra lliure amb el suport d’un regidor (que ha faltat al respecte als votants de la llavors CiU), i el suport de C’s i PP, que de moment no qüestionen l’acció de govern sota cap concepte. Són 13 vots contra 12. Poden, literalment, aprovar tot allò que vulguin sense necessitat de negociar i cedir en res. I ells juguen amb això. Cal entendre, doncs, la nostra sensació d’impotència i incredulitat davant de certes decisions de l’equip de govern i sobretot davant de certes actituds que no corresponen amb la mà estesa que l’Alcaldessa va oferir durant el Ple de l’estat de la ciutat. Com diu el refrany “el movimiento se demuestra andando”.
Ens preguntem si un cop provades totes les fórmules possibles – inclosa la possibilitat d’una moció de censura, que és totalment legítima – encara hi ha quelcom diferent que nosaltres, com a oposició, puguem fer davant d’un govern que funciona amb majoria absoluta i que pensa fer-ho fins que un o més dels seus socis – C’s i PP – considerin que ja han tret prou rèdit polític d’aquest guirigall i decideixin canviar d’estratègia. Llavors, hi haurà algú?
En tot cas, l’AUP seguirem fent el que hem fet fins ara: proposar projectes i millores en la gestió de la ciutat i fomentar la participació i informació de la ciutadania. Però mai renunciarem a denunciar allò que creiem que no és positiu ni per la ciutat ni per la democràcia.
