‘Bienvenido, Mr Sánchez’

Donada l’aprovació al Ple del mes de febrer, amb l’abstenció del govern municipal del PSC i ECP, d’una moció que manifestava el rebuig als abocadors, recuperem l’article de la revista l’Alternativa sobre els abocadors que va redactar la companya de l’AUP i membre de la Plataforma Rubí sense Abocadors Montser Rousse.

L’article fa un recorregut històric molt aclaridor. Hi afegim les sentències judicials que s’han produit en tot el procés de tramitació dels permisos per l’obertura de Can Balasc, ja què poden ser útils a la feina dels diferents col·lectius implicats, i alguna persona ens les ha demanades:

• 1999 compatibilitat urbanística
• 2009 llicència d’activitats
• 2012 residus admissibles
• 2018 en relació a la llicència urbanística i la paralització de les obres sense permís

No us perdeu tampoc l’article d’investigació d’El Cugatenc “TMA-Grupo Sánchez: poder i negoci dels residus més enllà de Can Balasc“. És molt aclaridor!

“Quan llegiu aquestes línies és possible que l’abocador de Can Balasc ja estigui en funcionament, o estigui a punt de fer-ho ben aviat. Sí, l’abocador que fa 25 anys que combatem, denunciem i intentem impedir que obrin; aquell mateix abocador que el govern del PSC va anunciar en plena campanya electoral de les eleccions municipals que “no obriria les seves portes”; el mateix abocador que l’actual govern de PSC i En Comú Podem – que aleshores també criticava els anuncis electoralistes del PSC en relació a l’aturada de l’obertura de Can Balasc – ja no pensa fer res més per aturar, ja que prefereix culpar de tots els mals al govern de la Generalitat i espolsar-se qualsevol responsabilitat de sobre. Rubí pateix des de fa més de 30 anys les conseqüències de la manca de control en la gestió de residus, i s’ha convertit, com altres ciutats de l’àrea metropolitana, en el “pati del darrera” de Barcelona, on s’instal·len incineradores, eco-parcs, plantes de compostatge, depuradores, abocadors… sense garantir la protecció de la població i l’entorn afectats.

A Rubí podríem estar a punt d’inaugurar – potser hi anirà l’alcaldessa, a tallar la cinta? – el tercer abocador, Can Balasc, que té el projecte aprovat l’any 1994 i que ha anat trampejant fins a convertir-lo en allò que li ha interessat: una continuïtat de Can Carreras – és a dir, res a veure amb allò que tenia aprovat ara fa 25 anys.

El que ha passat amb aquest projecte és un autèntic escàndol, i tot plegat avalat per les nostres administracions per acció o per omissió. De residus inerts passem a residus no perillosos, la distància als nuclis establerta aleshores no es respecta – recordem que a l’entorn hi ha dos centres escolars, un CAP, una residència per a la gent gran i una munió de cases -, s’allarga la vida útil dels 8 als 14 anys, a hores d’ara encara no sabem quin volum de tones de residus hi vol abocar, perquè les xifres són diferents segons el document on adreça el tràmit d’obertura (Ajuntament o Generalitat)…

I davant de tot això, què fan els nostres representants polítics? Poc més que promeses i anuncis grandiloqüents, els uns; i amagar el cap sota l’ala, els altres.

La lluita popular contra l’abocador de Can Balasc – que ha estat paral·lela a la reclamació d’una gestió adequada de Can Carreras – ha quedat aïllada i ha estat menyspreada per part d’una institució, la més propera a la ciutadania, que ha fet la vista grossa davant dels abocaments il·legals o el trànsit de camions que hauria d’estar sancionat per sentència; que ha amagat informació de manera sistemàtica o l’ha utilitzat de manera interessada i partidista.

Partidisme, per cert, del qual només es va acusar al nostre grup municipal en demanar, en una moció, que en cas que aquest abocador acabi obrint, l’Ajuntament faci una campanya informativa sobre els riscos per a la salut i el medi ambient que comporta una instal·lació d’aquestes característiques, i que expliqui amb tots els detalls el tipus de residus que es permeten a l’abocador o quina mena de camions hi poden passar, entre d’altres.

Demanàvem, només, que l’Ajuntament de Rubí vetllés per la salut i la seguretat dels seus habitants davant d’una agressió al territori com aquesta. Compte, no ens referíem a una campanya desfermada de rebuig frontal com la que va dur a terme el PSC contra el centre de menors estrangers no acompanyats, ni tampoc una recollida de signatures ni múltiples visites a les Conselleries per reclamar res a la Generalitat, com sí que va fer la màxima representant de la ciutat quan es tractava de reclamar l’Hospital de Rubí.

El paper d’acompanyament que requerim a les administracions sobre tota la problemàtica dels abocadors, i més quan el govern que es fa dir “d’esquerres i progressista”, és que es posicioni, es mulli, prengui partit: del costat del poble i no de les grans multinacionals; del costat de la preservació del territori i no de l’extracció i la degradació sense límits; del dret a la salut i la qualitat de vida i no de fer fora els veïns de casa seva perquè no tenen aquest benestar assegurat a la seva ciutat. Que no es pot ser parcial, diuen, com a argument per negar tots aquests drets a la ciutat.

És que un govern no té l’obligació de garantir el bé comú, de vetllar pels interessos de la ciutadania, de protegir els seus recursos naturals? Això és ser parcial? Perquè tenim un concepte de parcialitat molt diferent, per desgràcia. La Generalitat, per la seva banda, sembla obviar que des que es va aprovar aquest projecte d’abocador l’any 1994, Can Serrafossà, Els Avets i Sant Jordi Parc s’han consolidat; s’ha construït el tercer CAP (Sant Genís), una residència per a la gent gran i tres centres escolars, que es veuran afectats inevitablement per la proximitat de l’abocador.

Enumerar aquí les múltiples irregularitats que s’han permès des de l’administració nacional seria impossible, però només cal que visiteu l’hemeroteca i feu memòria de les reivindicacions de plataformes com la Coordinadora d’Urbanisme Ciutadà i la Plataforma Rubí Sense Abocadors, i els partits polítics Alternativa Ciutadana de Rubí i l’actual AUP per comprovar que sempre hem estat al peu del canó davant la imposició dels abocadors al nostre territori i afectant els nostres veïns i veïnes.

La inacció i passivitat dels(s) govern(s) ha fet que la mobilització popular hagi estat molt activa durant molts anys, massa anys. Uns anys que esgoten. La Plataforma Rubí Sense Abocadors ha revisat papers, ha preparat al·legacions a tots els projectes presentats per l’empresa, ha recollit signatures, ha organitzat manifestacions, ha informat els veïns i veïnes, sobretot després de la negativa de l’Ajuntament a fer-ho, sobre les greus conseqüències que tindrà la instal·lació de l’abocador de Can Balasc a Rubí.

Una mobilització que considerem exemplar quan tothom t’abandona a la seva sort, i que encara creiem que pot donar els seus fruits i aturar aquest despropòsit. Per això continuarem donant suport a la mobilització popular i veïnal per mostrar el nostre rebuig més enèrgic a l’abocador, però no només. En els darrers mesos s’ha parlat molt d’emergència climàtica – l’hem declarada al nostre municipi i també a la comarca -, de prevenció de residus, de contaminació, de qualitat de l’aire.

La instal·lació d’un abocador, la sola existència dels abocadors, va en contra de tot allò que es predica des de les diverses institucions. I entenem que, en aquest sentit, la tasca de les institucions ha d’anar encaminada a aconseguir no només que l’abocador de Can Balasc no obri – amb la llei a la mà, no hauria de poder obrir si no és ajustant-se al projecte original – sinó que cap altra ciutat o comunitat hagi de patir aquestes instal·lacions prop de casa seva perquè ja no siguin compatibles legalment amb la protecció del medi ambient i la salut, i perquè els promotors no les trobin rendibles econòmicament. En les següents pàgines trobareu una cronologia detallada sobre tot el que hem patit al voltant d’aquest abocador, i per part de l’empresa que la gestiona.

Una empresa que, recordem, encara gestiona la deixalleria municipal, amb un contracte que es podia haver finalitzat l’any 2015 si l’Ajuntament hagués tingut la valentia política d’assumir-ne la gestió directa i tenir tot el control sobre el servei. Una empresa que ha estat sancionada per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència per repartir-se el pastís de la gestió dels residus amb moltes altres empreses – entre elles ACS, de la qual en forma part FCC i a la qual adjudicarem de nou el contracte més elevat de l’Ajuntament de Rubí, el de recollida de residus i neteja viària -, i que té el dubtós honor de gestionar l’únic abocador català investigat per incomplir la directiva comunitària de residus, Can Carreras.

El poble no ens rendirem mai. A nosaltres, com a la Plataforma Rubí Sense Abocadors, no ens fa por arribar fins a les darreres conseqüències per defensar les nostres vides. Contra l’abocador de Can Balasc: seguim! “