Intervenció de la nostra regidora al Ple de ciutat
“Debat sobre l’estat de la Ciutat”. Aquest és el nom que el govern dóna al Ple d’avui. I és el que hauria de ser, tal com vam proposar des de l’AUP el mandat anterior.
Però no ho serà: no hi haurà debat.
Farem cadascú la nostra intervenció, com si gravéssim un vídeo des de casa, sense rèpliques. Gran debat, sense cap intercanvi.
Més encara: un suposat debat que es produeix sense ni tan sols participació de les entitats i la ciutadania. Sense la gent, i sense realment debatre, això no és més que un teatre per a les xarxes socials.
Quants diners s’ha gastat el govern en posar faristols, streaming, so, per a aquest teatre?
Regidors i regidora d’En Comú Podem: per desgràcia ja no ens sorprèn que contribuïu a blanquejar aquest pretés debat, quan el mandat anterior ereu vosaltres qui veu dir allò de “política de fum i titulars”. Doncs aquesta és la política d’aquest mandat, i aquest Ple és un exemple clar del tarannà del govern de la nostra ciutat, de com entén el debat, la participació i la rendició de comptes.
Greu, molt greu.
El Rubí trinxat
Acabem de viure una aturada general de l’activitat, estem patint una crisi profunda derivada de la Covid 19. En aquest context, el resum d’aquests dos anys per a nosaltres seria ja no allò de fum i titulars, sinó POC PA, I PÈSSIM CIRC.
El cop de la pandèmia ha posat de manifest les dificultats del govern per a articular respostes ràpides i coordinades a una situació d’emergència social i econòmica. I sobretot, ha posat de manifest que les seves prioritats no són, ni molt menys, les que proclamen.
Els partits del govern s’omplen la boca dient que treballen posant les persones al centre. Ens agradaria saber si es refereixen a persones concretes, en realitat.
Perquè malgrat que el pacte entre el PSC i ECP ven aquesta imatge progressista, la prioritat d’aquest govern continua centrada en la foto i la propaganda a tot color. Malgrat anomenar-se d’esquerres i progressistes, la priorització del govern no ho és.
No ho és perquè no compten amb les entitats, no compten amb les persones implicades o afectades per les seves polítiques: la participació real, el debat, com estem veien avui, és absolutament inexistent.
Com ho és també la consulta veïnal, aquests dies ho estem veient amb les queixes a Sant Jordi Park. Tot es parla a misses dites i també amb nosaltres, l’oposició.
No és progressista ni d’esquerres perquè els pressupostos i inversions d’aquests dos anys així ho mostren.
Diners i diners per a política d’aparador però: què passa amb el sosteniment de la vida de les persones? Volem pa, sostre, treball i una vida lliure de violències. Una vida digna i de qualitat per a tothom.
Estava preparat Rubí per a la pandèmia?
Està preparat Rubí per a la crisi que està venint?
Som una ciutat amb un pressupost ordinari que gira entorn els 80M d’€, que podrà invertir 18.400.000€ a través de préstecs els propers anys, als que se sumen 3.600.000 d’inversions pendents d’anys anteriors, i els romanents de tresoreria que es van alliberant per l’aixecament dels límits de la despesa i que, si es gestionen bé i a temps, podrien revertir en la ciutadania, i no en els bancs.
Sabem però que és molt difícil que aquestes inversions, algunes llargament reivindicades (com la pacificació de l’avinguda Estatut, algunes inversions a urbanitzacions o la construcció d’habitatge públic) es realitzin ja no a curt o mig termini, sinó a llarg, perquè són moltes, perquè la burocràcia és lenta… i perquè la capacitat de gestió del nostre govern no és l’òptima.
Algunes, poden trigar un bon temps.
La capacitat d’execució de les inversions és més que dubtosa: l’endarreriment en els projectes d’inversions anteriors o els desistiments en les obres públiques són continus i escandalosos: les xemeneies de l’Escardívol, el carrer Lourdes, els Nius, el Centre d’Educació Especial de Ca n’Oriol, només per dir-ne alguns recents.
Però el que també és molt evident és que les prioritzacions fetes són una eina que busca vendre i revalidar el govern en les eleccions del 2023. Política de fum i titulars. Circ de colors.
Ningú ha oblidat que estem en una crisi profunda, oi? Sanitària, social, econòmica.
Una crisi més profunda que la de la bombolla immobiliària, i que està suposant una reconversió exprés de l’economia i de les formes de vida: mentre la petita empresa o el comerç pateix, algunes empreses i sectors guanyen més que mai (amazon, glovo o les elèctriques, per exemple, o les grans empreses globalitzades com La Continental o Ficosa que estan tancant línies de producció que afecten Rubí).
Per sentit comú, els pressupostos, les inversions, els romanents, haurien de prioritzar intervencions per pal·liar la crisi i per resoldre problemes enquistats en el municipi.
Repetim: Rubí està preparat per afrontar aquesta crisi?
Sabeu quant han crescut les partides d’acció social o promoció econòmica? Res
Quin ha estat l’increment en ajudes a la infància? Cap: s’han rebaixat.
Quina ha estat la reducció dels costos dels òrgans de govern (els nostres sous?): doncs han crescut aquests dos anys. Actualment suposen un 2,5% del pressupost municipal: 1,9M d’€ de les butxaques ciutadanes.
Es deu haver reduït la partida d’identitat i projecció exterior, que no és per a res essencial, oi? No, ha crescut un 37% enguany.
A canvi hem incrementat als pressupostos la partida pel petit comerç, imaginem? No, l’hem reduïda un 14%.
Hem estalviat per a poder rehabilitar i posar en marxa els equipaments en desús, oi? els Antics Cinema que vam comprar per 2M d’€, o les Torres Massana que estan sent un niu de conflictes. No, ens hem gastat 2M d’€ en comprar la superson i l’antiga caixa de davant el Bendranas. Totes, ens temem, a la mateixa immobiliària. I ja tenim reservats 1,9M per la primera fase de la Superson (només la primera).
Reduirem despeses supèrflues com el túnel de llum que ens converteix en una de les ciutats que més inverteix per persona en llums de Nadal, si? No, per a res. Dediquem diners sobrants del 2020 a contractar-lo. Això si, del sobrant del 2020, ni una sola partida a ajudes socials.
Però com a l’AUP volem ser justes i honestes, reconeixem i felicitem algunes iniciatives, a les que com sabeu hem anat fent propostes:
- L’estalvi energètic i econòmic amb el canvi a led de l’enllumenat públic o la revisió de les potències contractades a Iberdrola
- La posada en marxa del projecte d’Educació 360,
- O les passes endavant en temes d’igualtat, encara tímides però decidides
- També la construcció per fi d’habitatge públic… malgrat que creiem que caldria ser molt més valenta i decidida en l’adquisició per tanteig i retracta o l’expropiació a grans tenidors. Tenim buits més de 800 pisos de bancs!
- O l’inici, per fi, de les accions del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible
Però insistim: no pot ser que mentre la demanda d’ajudes socials s’incrementa un 40%, el pressupost per a ajudes pugi només un 2,5%.
Això si, los 40 principales, el Rrrrandom, un nou perfum i una mica de colors als carrers, que no ens els tregui ningú. Segur que les artistes locals estan molt agraïdes per la seva gran participació en aquests festivals. Ah no, que no hi participen.
Repetim, poc pa, pèssim circ.
La crisi la tenim al damunt, i és palpable: l’increment de la pobresa i el deteriorament de les condicions de vida es veu ja fa mesos als carrers amb la gent sense sostre, amb la proliferació del barraquisme a l’entorn dels horts del Castell i d’altres zones, amb els desnonaments de cada setmana.
Es veu amb la sensació de por i de conflictivitat.
Es veu amb l’increment de la violència masclista i les trucades als serveis corresponents.
Amb les demandes que s’han multiplicat a serveis socials.
Mentrestant el govern menteix una i altra vegada quan diu que cobreixen les necessitats de tota la ciutadania. Quan se’ns diu que serveis socials no necessita més recursos.
Només cal mirar al nostre voltant: cues per aliments o roba, gent que és reallotjada en pisos compartits o pensions, l’índex d’infància en risc més alt del Vallès Occidental, manca de recursos per a l’atenció a les famílies, i un llarg etcètera.
Per sort, tenim tècnics i tècniques que han estat sostenint la feina durant aquests dos anys, amb les dificultats generades per la pandèmia, tirant endavant projectes i batallant perquè el dia a dia, mínimament, funcioni i, si és possible, fent que funcioni amb qualitat i amb calidesa.
No volem acabar aquesta part del discurs sense esmentar l’emergència climàtica que estem vivint al món. Portem dècades d’endarreriment global en les polítiques per aturar-la i sabem que Rubí està trinxat per conflictes ambientals: abocadors, extractives, línies d’alta tensió, camp de golf, manca de verd urbà.
No oblidem posar-los damunt la taula i reclamar una acció més decidida del govern per a aturar-los.
Essencials
El paper de l’Alternativa d’Unitat Popular en aquesta ciutat té objectius clars. Vam néixer fa només 6 anys com a candidatura, entre d’altres coses per a recollir la veu de les entitats, sense fins electoralistes. A canvi de res, vaja, més enllà de treballar per una democràcia real.
Per a dur propostes essencials cap la institució que ajudin a estirar-la cap a la sostenibilitat humana i ambiental,
Per a revertir la nostra acció a la institució cap a les iniciatives essencials que ja es donen a la ciutat cada dia des de la ciutadania i les entitats. Ho fem per exemple a través del suport econòmic, de la generació d’espais de trobada ciutadana, del debat públic.
Donem sentit a la nostra presència aquí, a la institució, fent propostes de forma constant, insistint i insistint perquè tirin endavant, negociant, consensuant per arribar a acords, fiscalitzant, procurant fomentar el debat polític sa.
A les eleccions del 2019 el nostre símbol fou una cadira: perquè la nostra cadira aquí, el faristol d’avui, representa molt més que els nostres vots. Perquè com van dir unes a les eleccions catalanes… quan nosaltres hi som, passen coses.
Podríem fer un recull de les accions que hem emprès o les iniciatives que hem dut al Ple aquests dos anys. No hi ha temps, però si en volem esmentar algunes:
- Les propostes per aturar els abocadors o el camp de golf
- La futura moneda social de la ciutat, que esperem que aviat pugui ser real i que ajudarà a canalitzar suport al comerç i a les famílies.
- Les múltiples propostes per a reduir la contaminació urbana i millorar la mobilitat: verd urbà, horts, entorns escolars segurs, carrils bici, aparcaments perimetrals, revisió de la mobilitat rodada, etc.
- Per l’educació 360, com ja hem dit abans, o per aprofundir les polítiques feministes amb el Centre d’Empoderament Feminista, la web de recursos LGTBI, la participació al Pla d’Igualtat, etc.
- Per reduir la bretxa digital,
- La del darrer Ple per un accés equitatiu a la cultura,
- Per la reducció dels sous de càrrecs electes i de confiança que presentem cada mandat. De fet, retornem el 40% aproximadament del salari de la nostra regidora per a accions socials locals.
- Per l’energia verda i de proximitat, i contra les noves línies d’alta tensió que han d’arribar a Rubí
- Per l’oficina d’atenció a les urgències socials o el fons d’infància,
- etc.
Aquest és el segon mandat en el que som presents com a AUP, malgrat que recollim l’herència d’ACR, EUiA o, fora de l’ajuntament, de la CUP i Pirates, i de totes les persones que a títol individual participem de la nostra assemblea.
6 anys, dos dels quals durant aquest mandat, de feina intensa i profitosa: propostes arrelades a Rubí, treballades, 6 anys de debat, de seguiment de l’acció de govern.
I així és com procurarem continuar el que queda de mandat, sense defallir. I també després: generant contingut, qüestionant el que considerem, difonent informació, fent suport a entitats i ciutadania, sense professionalitzar la política, des de l’aportació de les activistes que formem part de l’AUP, fem retorn social amb els nostres salaris, debatent, conflictuant. Treballant, al cap i a la fi, per la ciutat on totes i tots vivim.
