Els primers anys de vida les persones ens desenvolupem en una situació d’especial vulnerabilitat donat que depenem completament d’altres que ens cuidin i proveeixin per tal de créixer i viure de forma digna i plena. A més, són anys clau per a la formació i maduració futura com a adultes sanes, corresponsables, lliures de comportaments violents i preparades per a viure en comunitat.
És per això que l’atenció a la petita infància i a la infància en general hauria de ser una de les prioritats de tots els governs a qualsevol nivell.
La realitat però és que els recursos i serveis d’atenció a la petita infància en el nostre context estan molt poc desenvolupats, en gran part segurament perquè les administracions confien en el paper fort que tenen avui en dia mares, àvies i famílies en general en la nostra cultura.
La pròpia Convenció sobre els Drets dels Infants entén que la família és la unitat social bàsica encarregada de la protecció i desenvolupament dels seus membres, però estableix que les famílies han de rebre la protecció i assistència necessàries per a poder desenvolupar aquesta tasca. No oblidem que Rubí és una de les 170 ciutats de l’Estat espanyol reconegudes com a amiga de la infància, el què ha de suposar refermar el compromís amb els Drets dels Infants.
A Rubí els serveis dirigits a la franja de 0 a 3 anys i a les seves famílies són escassos i, malgrat que l’Ajuntament no té les competències sobre alguns d’aquests recursos, depèn de la voluntat política o bé actuar-hi o bé negociar-los amb la Generalitat de forma contundent.
Ens trobem per exemple que el Pla Local d’Infància contempla molt poques propostes per a la petita infància; que les escoles bressol públiques ofereixen només 910 places pera una població de més de 2.500 persones, i a més a través sobretot d’empreses externes; que només hi ha 3 espais familiars, i un altre cop, un depèn de Caritas Diocesana i un altre està externalitzat; que hi ha molt poca oferta extraescolar per a aquestes edats i les seves famílies, i encara menys recursos per a facilitar la conciliació o promoure la corresponsabilitat familiar; etc.
D’entre les mancances, cal destacar també que les ajudes econòmiques actuals a la infància són insuficients per a atendre les necessitats de la població. Des de l’AUP vam proposar transformar les ajudes puntuals (econòmiques, d’alimentació, bolquers, etc.) per transferències econòmiques fixes a les famílies que estiguin per sota d’un nivell d’ingressos determinat, per a fomentar l’autonomia de les famílies i descongestionar la burocràcia de serveis socials (és l’anomenat fons d’infància).
Finalment, remarcar que el DAPSI, que és el servei de referència a l’atenció a la primera infància ha alertat de l’augment de les situacions de risc derivades de la crisi econòmica a la nostra ciutat.
És per tot això que des de l’Alternativa d’Unitat Popular presentem al ple del proper 9 de setembre una proposta per tal de millorar els recursos d’atenció a la primera infància, amb els següents acords:
PRIMER. Incorporar en el nou Pla Local d’Infància i Adolescència mesures destinades a la població de 0 a 3 anys.
SEGON. Tenir present en l’estudi que l’Ajuntament té previst realitzar per a la possible gestió directa de les Escoles Bressol públiques diferents opcions i terminis per a la futura internalització. El càlcul dels costos i beneficis ha de tenir una visió àmplia que superi criteris purament economicistes. En aquest sentit, apostar per la gestió directa de l’educació pública 0-3 anys.
TERCER. Ampliar el número de places destinades als espais de criança i suport a la relació paternofilial, com ara el Creixença i els espais familiars.
QUART. Ampliar els recursos destinats a la cura i desenvolupament de la primera infància, prenent de referència models d’intervenció comunitaris, com ara el Concilia, serveis de canguratge municipals i serveis de famílies col·laboradores.
CINQUÈ. Incrementar les activitats de lleure per a famílies amb infants de 0-3 anys i, en general, per a les persones menors de 6 anys. En aquest sentit, reforçar la seva incorporació en l’Educació 360.
SISÈ. Iniciar el projecte pilot de fons d’infància durant el 2022, en coordinació amb la creació de la moneda local, per tal que aquest fons doni cobertura a les necessitats bàsiques de forma global tot fomentant l’autonomia personal i absorvint altres ajudes i, a més, tingui un retorn al propi municipi.
SETÈ. En el marc de la negociació del nou contracte programa amb la Generalitat, instar al govern de Catalunya a ampliar la cartera de serveis d’atenció a la primera infància a la nostra ciutat, especialment en relació a l’atenció a infants amb dificultats de desenvolupament, amb el DAPSI com espai de referència.
