Eines per al treball policial

La darrera proposta de l’AUP al govern

La regidora de l’Alternativa d’Unitat Popular va defensar al darrer Ple la proposta del nostre grup per tal de reforçar l’acció de la Policia Local a través de la seva capacitació, així com de la posada en marxa d’eines que permetin fer el seguiment de les seves intervencions quan sigui necessari.

Es tracta d’una proposta que sabíem que aixecaria ampolles en la majoria de partits del consistori, ja que xoca amb el discurs predominant entorn la seguretat i el paper de la Policia Local. L’objectiu de l’Alternativa és fer un primer pas per a obrir un debat difícil d’afrontar pel rebuig que sovint genera (tal com es va veure al Ple), però que és absolutament necessari i que requereix obrir la mirada sobre la seguretat i la convivència per a poder anar més enllà de les xifres de delictes i la necessitat d’efectius, patrulles o videocàmeres. 

A l’Alternativa fa mesos que ens preocupen els discursos sobre seguretat i ordre públic que s’estan fent predominants a mitjans de comunicació, en espais polítics o xarxes socials. El propi Ple del nostre Ajuntament n’és un exemple. 

Ens preocupa la sensació d’increment enorme de la inseguretat que s’ha difós entre la població. Aquest fet suposa una pressió sobre la tasca de la Policia Local que, a la nostra ciutat, recordem, està encara mancada d’efectius suficients.

A més i de forma molt recent han hagut de fer de vigilants del distanciament social i l’ús de mascaretes, tasca que ha afectat de forma important el cos de Policia, generant també un impacte emocional. 

A la vegada, i molt en especial davant la crisi econòmica, la crisi provocada per la Covid-19 i la difusió dels discursos securitaris de la ultradreta, els mitjans de comunicació i les entitats estan recollint un augment d’actituds públiques i delictes relacionats amb racisme, xenofòbia, violències masclistes i LGTBIfòbiques o, directament, amb el feixisme. 

Tot plegat condiciona la vida de les persones i la possibilitat de circular de forma lliure i segura pels carrers, o de sentir que això és possible. Condiciona també, evidentment, la feina de les i els agents de la Policia Local.

En el cas del racisme cal tenir molt en compte els discursos d’odi que es difonen des de partits d’ultradreta i alguns mitjans de comunicació, i que estan començant a formar part dels discursos normalitzats. Aquestes veus fomenten la por d’una part de la població davant de “l’altre”, al que es pot arribar a percebre com un risc per a la pròpia seguretat. 

Aquests discursos també estan promovent actituds violentes davant les identitats i orientacions sexuals menys normatives: les notícies de brutals pallisses contra persones homosexuals en són un exemple, però també altres gestos més quotidians (insults, menyspreu, etc.).

La Policia Local és qui té un contacte més directe amb aquest tipus de situacions. Són una eina important per a garantir la màxima  protecció dels drets de les persones i han d’evitar incórrer en cap de les seves  possibles vulneracions. Però la policia, com passa també en qualsevol altra persona o professió, té interioritzats els estereotips i prejudicis de la nostra societat.

Paral·lelament, malgrat la situació d’alarma social que afirma un increment dels delictes, si mirem les xifres de denúncies del ministeri d’interior no mostren aquest augment desmesurat, al contrari: podeu veure aquí aquestes dades. 

Ens trobem però que la tasca de la Policia Local, davant la demanda social i aquesta pressió securitària acaba estant molt centrada en patrullatge preventiu i dissuasori, però que al final en bona part la seva intervenció acaba sent un calaix de sastre per a intervenir en situacions d’exclusió social que a vegades deriven en conflicte veïnal: han d’intervenir en crisis de salut mental, amb persones sense llar que són assenyalades pel veïnat, en problemes de convivència veïnal, etc. en les que potser caldria enviar una treballadora social, una mediadora o una terapeuta, però són les agents les que estan disponibles les 24h del dia, els 365 dies a l’any.

Tot plegat produeix una sobrecàrrega de treball que a més pot generar frustració davant la impossibilitat de resoldre situacions que, en el fons, no tenen a veure amb la seguretat ciutadana.

En qualsevol professió en la que toqui intervenir en situacions de conflicte (professorat, educació social, policia, etc.) sabem que actuar sense els recursos i la capacitació necessàries, i amb una sobrecàrrega d’estrès important, posa en risc la qualitat i proporció de la pròpia intervenció.

Hem d’afegir que la Policia rep poca formació encaminada a la desescalada dels conflictes davant les agressions o els delictes, a la mediació o a la justícia restaurativa. De fet, són formes d’actuar que, més enllà de la policia, no formen part de la nostra cultura de treball com a societat.

La proposta que el nostre Grup Municipal va dur al Ple és una petita passa, en calen moltes més: cal incrementar el personal a la Policia Local, repensar les polítiques de cohesió social, actuar sobre la pobresa i els mecanismes d’exclusió social, sobre les màfies, etc. Però pensem que és una proposta interessant per a fer suport als i les agents de la Policia Local, i reforçar la qualitat i la transparència del seu treball.

Malgrat això, només vam comptar amb el vot favorable d’ERC. El govern format per PSC i En Comú Podem hi van votar en contra, juntament amb Ciutadans i Veïns per Rubí es van abstenir. Els arguments del govern foren, sobretot, que entenien que la moció posa el focus en la policia i que, en tot cas, cal formar tota la ciutadania, tot i que contradictòriament el propi govern va proposar i aprovar formació per la policia dins el seu horari laboral, en un altre Ple (formació que, tinguem present, és un dret laboral i una reclamació de qualsevol col·lectiu de treballadors i treballadores). 

En concret, la moció proposa que en la formació que han de rebre els i les agents hi hagi cursos sobre drets humans, sobretot en relació a les situacions de  pobresa i exclusió, com ara desnonaments, sensellarisme, treball sexual, toxicomanies, salut mental, etc.; sobre delictes d’odi i discriminació i sobre el fet migratori; sobre violències masclistes i LGTBIfòbiques; sobre els protocols del relator de NNUU sobre prevenció de la tortura o les recomanacions del Síndic de Greuges de Catalunya sobre mecanismes de control intern; sobre eines per a la desescalada de situacions de conflicte i la mediació pacífica. I finalment, proposem també que s’implementi un protocol per a facilitar revisar les actuacions policials quan una persona consideri que aquesta havia estat lesiva pels seus drets.