Cuines fantasma

L’esclat de la Covid 19 ha accelerat transformacions en l’economia que són un atac frontal al comerç local, a les dinàmiques de convivència ciutadana i les formes de vida i relació pròpies del nostre clima i, de fet, al propi medi ambient.

D’una banda, s’ha incrementat de forma exponencial el comerç en línia, però no només el del petit comerç o el de més proximitat, sinó sobretot el de les grans empreses distribuïdores que han vist créixer fortament els seus beneficis i la seva implantació.

De l’altra banda, en el sector de la restauració, a més de la implantació d’algunes empreses que fan la distribució a domicili en condicions laborals pèssimes, estan començant a arribar al país les anomenades “cuines fantasma”.

Al municipi veí de Sant Cugat ja s’han detectat tres locals que cuinen i serveixen menjar exclusivament a domicili des de “dark kitchen”. Un sol d’ells té 10 cuines per a preparar els diferents tipus de menjar més demandats a domicili (kebab, sushi, mediterrani, hamburgueses, etc.). Aquests espais de cuina són propietat de les mateixes empreses que dominen la distribució, per això surten els primers a les cerques de menjar a domicili fetes des de Rubí en les principals aplicacions. També s’ha instal·lat ja un supermercat fantasma.

Aquests fets produeixen una forta competència de les grans empreses del sector amb les petites i mitjanes, però a més té un impacte enorme en el medi ambient per la circulació de mercaderies arreu del planeta i per tota la distribució anomenada “d’última milla”.

A més aquesta activitat tant de magatzem com en la distribució, com s’ha denunciat àmpliament, crea llocs de feina altament precaritzats i, en alguns casos, en frau de llei com a falses autònomes.

A tot això cal afegir la notícia apareguda recentment als mitjans de la instal·lació de dues noves grans superfícies comercials a la nostra ciutat. Recordem que aquestes grans superfícies, a més de competir amb molt d’avantatge en els preus respecte el petit i mitjà comerç d’alimentació, suposen un punt important de generació de mobilitat rodada.

Més enllà de la competència pels preus, del foment d’un consumisme ràpid i de baixa qualitat, de la precarització de llocs de feina aquí, de l’explotació de mà d’obra en tercers països o de la contaminació per la multiplicació del transport, cal tenir en compte que el petit comerç o la restauració locals, de proximitat, distribuïts en diferents barris i carrers, ben arrelats en l’entorn (i sense densificar o especialitzar zones que després poden suposar altres conflictes de convivència), són al cap i a la fi elements que generen cohesió social, com a espais d’interacció i de relació entre el veïnat.

Per això, treballar per protegir i promoure la petita economia local té una importància cabdal per a mantenir no només l’economia de Rubí, sinó la qualitat de la vida quotidiana de la ciutadania.

A Barcelona, municipi on les cuines fantasma tenen ja implantació, s’ha fet una suspensió de la concessió de llicències per a establiments de plats preparats “amb obrador i cuines industrials sense degustació”, amb l’excepció dels càterings complementaris de cuines escolars, hospitalàries, etc. La legislació malhauradament no permet suspendre la implantació en zones de polígons.

En molts municipis del nostre entorn, a partir d’un programa de l’AMB, s’està fomentant una distribució d’última milla en bicicleta, a través de cooperatives i projectes socials. És el cas de Ripollet o Sabadell.

A la nostra ciutat s’ha creat una web per a poder comprar en línia en el mercat municipal i la Finca Font del Ferro ha iniciat una línia de repartiment a domicili, per ara encara petita. El Pla Director de la Bicicleta preveu accions per a promoure el repartiment sostenible d’última milla però, per ara, només “es proposa estudiar la implantació de plataformes de distribució de mercaderies a l’entorn del centre de la ciutat per poder fer l’última milla de la cadena de distribució de mercaderies en bicicletes de càrrega i/o vehicles lleugers” (execució any 2026-2027, pàgina 18, annex 3 fitxes d’actuacions).

La resposta col·lectiva a Rubí en suport al comerç i serveis de proximitat ha estat important. Així, no hem viscut tants tancaments de negocis com inicialment es preveien. Per a continuar aquesta línia de suport a la vida i l’economia local, des de l’Alternativa proposem al Ple de desembre l’aprovació d’un seguit de mesures per tal de suspendre l’atorgament de llicències per les cuines i supermercats fantasma, així com llicències d’obres per a instal·lar-les. Proposem fer aquesta suspensió quan es produeixi la primera sol·licitud. Un cop suspeses hi ha un any per tal de fer-ne la regulació i minimitzar el seu impacte.

Proposem també estudiar una modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana que permeti limitar les parcel·les que tenen el que s’anomena “ús comercial amb caràcter dominant o principal”, ja que aquesta és una de les condicions per a què es puguin instal·lar grans superfícies comercials. També demanem evitar la presència institucional i la publicitat posterior en les inauguracions de les empreses que fomenten aquesta economia deslocalitzada, desarrelada i basada en les grans superfícies.

I finalment, creiem que és necessari avançar en el temps la promoció de l’última milla de la cadena de distribució de mercaderies en bicicletes i vehicles lleugers, i ampliar-la més enllà del centre de la ciutat, des de criteris tant de sostenibilitat ambiental com humana.

Pel que fa als governs de l’Estat i la Generalitat, demanem que revisin i actualitzin la legislació i les normatives comercials d’acord amb criteris de sostenibilitat humana i ambiental.