Memòria històrica local: genealogies feministes

La proposta de l’AUP per al ple de febrer, tot coincidint amb el Dia Internacional de les Dones

La notícia de l’enderroc del safareig de Cal Met Lleó aquest mes de gener ha tornat a posar en el centre del debat local la pèrdua de patrimoni immoble a la nostra ciutat. Perdre patrimoni és perdre identitat i memòria, perdre arrelament i, per tant, posar pals a les rodes a la construcció del futur d’una ciutat cohesionada, arrelada i dinàmica capaç de posar en diàleg passat, present i futur, tradicions, cultura i transformació.

El 2015, durant el mandat anterior, l’Alternativa d’Unitat Popular ja vam presentar una moció “per a la intervenció, protecció i difusió del patrimoni de l’Ajuntament de Rubí” que vam acotar l’any 2018 amb la moció “per a l’elaboració d’un inventari d’edificis de titularitat municipal inclosos en el catàleg de Patrimoni”. El darrer ple del gener de 2022 vam preguntar al Ple per l’estat dels acords d’aquestes mocions, especialment de la del 2015.

En la moció del 2015 afirmàvem que “onze anys després de l’aprovació del Catàleg i Pla Especial, és preocupant constatar que de la llista d’elements del patrimoni arquitectònic de la ciutat de Rubí molts d’aquests estan en un estat de degradació avançat..” Han passat 7 anys, i continuem veient com es malmet i degrada el patrimoni de la ciutat.

Ara bé, a més de la pèrdua d’aquests elements patrimonials, la memòria col·lectiva es ressenteix d’un buit en un altre aspecte: la invisibilitat i la manca de reconeixement de part del llegat històric col·lectiu.

Al “Blog de la història i el patrimoni de rubí del GCMR-CER”, en Jordi Vilalta escriu a la seva entrada de l’11 de març de 2018 “Estudis sobre el món de la dona a Rubí” que “Malauradament només disposem de dos estudis on s’ha tractat el que avui s’anomena, potser de manera una mica esnobista (tot s’ha de dir) la “historiografia de gènere””. Es tracta dels llibres editats pel Servei de la Dona de l’Ajuntament “Les dones i la rierada” de 2006 i “Dones i indústria tèxtil” del 2017 (llibre i documental amb 25 entrevistes, de la mà de l’historiador Eduard Puigventós i de Núria Julià i Marc Sala). I continua “el món de la dona no ha tingut un ressò important en la bibliografia local i que, a part de les dues obres esmentades, sempre s’ha analitzat de manera colateral en els diversos treballs historiogràfics”. D’un temps ençà però són diversos els historiadors i historiadores locals que incorporen cada cop més en els seus treballs esments a dones o al seu paper en la història local. Cal dir també que els estudis esmentats pel Bloc del GCMR – CER no estan disponibles i descarregables a la web de l’Ajuntament.

La recuperació de la genealogia de les dones és una llarga reivindicació dels col·lectius feministes, ja que permet establir arrels a través de l’espai i el temps que fan possible recuperar el fer i el saber de les dones (i en general de les identitats dissidents) com a part indissociable del llegat col·lectiu que ens fa ser, avui, com som, i que ens permet projectar-nos cap a un futur de referents diversos i empoderadors.

El blog esmentat recull diverses entrades per a recuperar aquesta genealogia: la dedicada a rescatar el paper de Maite Borrajo i Montserrat Rovira durant la transició (8/6/2020), al treball de les dones a les fàbriques (21 de juny de 2016), a l’homenatge que es va fer a les dones que van viure la guerra el 5 de març de 2016 a la Biblioteca, etc.

L’entitat Rubí Guiem organitza passejades que recullen aquesta genealogia i, en el seu recull d’històries orals, tenen especial rellevància elements de la també anomenada “herstory” i de la història social. L’historiador local Eduard Puigventós feia també, per encàrrec de l’Ajuntament, la ruta “Rubí en Femení” i té material divers sobre la història de les dones a la nostra ciutat, així com també l’activista local Gràcia Pérez.

Si ens remuntem en el temps hem d’esmentar el paper de les activistes feministes i sindicals del Vallès Occidental Emilia Requesón (de Rubí) i Mercedes Gómez Llobregat (de Terrassa), que disposen d’un gens menyspreable fons d’entrevistes, materials i articles sobre dones activistes del segle XX, entre elles Neus Català, i la recentment desapareguda Paqui Cruz (les dues militants d’EuiA i, abans, del PCC), però també del Grup de Dones nascut a Rubí durant la transició, entre d’altres.

Cal tenir en compte també la toponímia local relacionada amb les dones o amb les tasques històricament feminitzades: “els horts de l’Assumpta o el bosc de la Mare a Can Xercavins, la vinya de la Paiona a Sant Muç, la plaça de l’Aurora, la Coreta a prop de Can Guilera o d’altres. En aquest sentit, l’entitat Rubí d’Arrel va iniciar fa gairebé una dècada un projecte de recuperació de topònims locals.

Les administracions públiques poden fer un paper de suport a les iniciatives ciutadanes, així com també de promoció i preservació de la memòria històrica. Les actuacions per a situar el nom de Neus Català en un lloc destacat de la història local en són un exemple.

Així doncs, l’Alternativa proposem al Ple de febrer de 2022 l’aprovació d’una proposta per tal de, d’una banda, realitzar les accions necessàries per a la preservació del patrimoni local, en sintonia amb la moció del 2015, i de l’altra banda, impulsar tot un seguit de línies de treball de recerca, visibilització i preservació d’aquesta genealogia de les dones a la ciutat de Rubí. En aquest sentit, proposem:

1. Crear una línia d’ajudes de convocatòria anual per a la recerca històrica en aquest àmbit.
2. Posar a disposició de la població els estudis i articles ja existents, a la web municipal.
3. Recuperar, preservar i difondre la memòria de les dones, la seva aportació a la construcció de la història col·lectiva, i els treballs associats durant segles a elles, per tal de fer visible la genealogia feminista de la ciutat i enriquir el patrimoni col.lectiu, a través de:

• Recuperació, conservació i senyalització dels safarejos (o basses utilitzades com a safareig, amb l’acord de les diverses propietats), així com d’altres espais relacionats amb els treballs de cura i reproducció de la vida (en general no remunerats). Alhora fer un reconeixement a les persones que van realitzar aquestes tasques: llevadores, remeieres, mestres, religioses, teixidores, treball agrícola, cura de l’aviram, etc.
• Senyalització d’espais simbòlics del treball remunerat on predominava l’ocupació femenina: fàbriques del tèxtil, carrers on es realitzava treball submergit als garatges de les cases, etc.
• Recuperació i difusió de l’activisme feminista (i, si ens remuntem en la història, l’activisme protagonitzat per dones) així com de figures de dones (i identitats dissidents) significatives (hi ha almenys una dona acusada de bruixeria). En paral lel, recuperar i fer visibles espais (cases, places, carrers, etc.) i accions relacionades amb aquesta dissidència (mobilitzacions sostingudes per elles, per exemple) a través de la recerca, senyalització i divulgació.
• Recerca i divulgació de la toponímia local vinculada amb les dones i les tasques històricament feminitzades,
• Divulgar aquesta genealogia feminista a través, entre d’altres, de l’esmentada senyalització, la realització de rutes històriques, xerrades a centres educatius adaptades al currículum de cada etapa educativa, publicacions i exposicions, etc.
• Preservació de la memòria a través de l’ampliació del fons documental del Museu i de l’Arxiu amb els treballs i entrevistes sorgides d’aquesta moció, així com amb la recuperació, catalogació, còpia i digitalització de material existent dispers entre entitats i persones, o d’aquell que tingui un ús més divulgatiu a la Biblioteca.