Persones afectades i l’Alternativa d’Unitat Popular confien que les diligències prèvies per la presència d’amiant als horts del Castell de Rubí prosperaran.
«No eren només els horts, sinó la nostra vida. I ara és un desastre», expressava consternat en Jose assenyalant un munt de brossa i terra remoguda. Ell és un dels afectats pel recent desallotjament de terres de cultiu i enrunament de construccions a la zona del Castell de Rubí, i ho deia aquest matí durant la roda de premsa celebrada en aquest mateix indret, juntament amb altres persones afectades, i la presència de l’advocada de Col·lectiu Ronda, Judith Franco i de representants d’Alternativa d’Unitat Popular, el grup municipal que va denunciar l’actuació duta a terme pel consistori vallesà en aquesta zona i que va posar al descobert la presència de restes de fibrociment, metalls i plàstics a la zona, i que ha dut al Jutjat d’Instrucció núm. 3 de Rubí a obrir diligències prèvies.
«L’actuació de l’Ajuntament a aquesta zona ha estat autoritària i d’alt impacte ambiental i social», ha denunciat Betlem Cañizar Bel, portaveu del Grup Municipal Alternativa d’Unitat Popular (AUP) de Rubí, destacant que el consistori no va donar mai una resposta satisfactòria a les preguntes del seu grup ni va oferir cap tipus de mediació a les persones que disposaven d’un hort en aquesta zona de Rubí, «accelerant el procés i arrasant, literalment, els terrenys» que ara han quedat erms i plens de runa, però sobretot destacant la presència d’amiant i fibrociment a la zona, motiu pel qual s’han obert les diligències prèvies amb l’assessorament de Col·lectiu Ronda després que els Mossos d’Esquadra emetessin un informe constant la presència d’aquesta fibra tòxica. Juntament amb aquest informe, la Fiscalia de Medi Ambient amb seu a Terrassa també ha manifestat la seva adhesió als arguments i la documentació (especialment fotogràfica) aportada a la denúncia dels fets realitzada per AUP Amunt.
Depurar responsabilitats i restaurar el dany causat
Per la seva banda, l’advocada de Col·lectiu Ronda, Judith Franco ha destacat que l’obertura de diligències prèvies serà l’oportunitat per «depurar responsabilitats i convidar l’Ajuntament de Rubí que s’expliqui i demanar-li què pensa fer per restaurar el dany causat», després de les tasques d’enrunament que «considerem plenes d’irregularitats» i sobretot amb unes afectacions «medi ambientals i de salut pública greus si atenem sobretot a la presència d’amiant a la zona». L’advocada ha explicat la doble via, penal i administrativa, que ha de determinar els delictes comesos i les responsabilitats patrimonials durant les tasques dutes a terme en aquesta zona.
Les persones afectades que han estat presents a la roda de premsa destacaven sobretot la sensació d’indefensió quan l’Ajuntament de Rubí, sense cap tipus de negociació, va dur a terme les tasques de desallotjament i enrunament. «Vam intentar aturar les excavadores però no vam poder», explicaven. «No és només la imatge de desolació actual i les afectacions ambientals, és també la pèrdua d’una espai de sosteniment i de relació, de comunitat», destacava en Martin, el portaveu del col·lectiu.
Un desmantellament que ha posat al descobert la presència d’amiant
El desmantellament del horts de la zona del Castell de Rubí, una contrada també coneguda com a Pla Dorment propietat de l’empresa concursada Societat Cerámicas Egara SA, va ser instada per l’Ajuntament de Rubí al·legant l’existència de risc d’incendi.
Després de procedir al desnonament de les parcel·les mitjançant procediment contenciós administratiu, l’Ajuntament va licitar les tasques d’enrunament de les construccions i adequació dels terrenys a l’empresa EXTRAYSE. Aquesta intervenció es va iniciar a l’abril de 2022 i es va perllongar durant dos mesos envoltada de protestes ciutadanes pel que consideraven una execució deficient de les obres, especialment en referència a la retirada i manipulació dels nombrosos elements constructius -alguns d’ells en evident estat de degradació- fabricats amb amiant, un material altament cancerigen fins i tot a dosis mínimes d’exposició. Segons va fer públic el veïnatge, només va ser després de que es produïssin mobilitzacions i concentracions populars per denunciar la situació que l’empresa adjudicatària va incorporar la participació de dues empreses acreditades per la manipulació d’aquest perillós material, prohibit al conjunt de la UE des de l’any 2000. A més de la possible contaminació per amiant, també es constaten a la zona intervencions que poden suposar un delicte ambiental, tant pel que fa al soterrament de residus (plàstics, metalls, químics i altres) com pel que fa al moviment de terres que ha alterat la topografia de la terra i podria afectar la supervivència de nombrós arbrat de la zona.
