Opinió. Alba Aguilà Manchó (treballadora social i família afectada) i Ester Gómez Alonso (tècnica en educació infantil i actual regidora de l’AUP).
Hem passat unes dates importants pel que fa al calendari escolar. Moltes famílies han passat per un període de preinscripció per a les diferents etapes educatives i comencen les vacances escolars dels infants, molt esperades per ells i elles, però molt sovint una gimcana de conciliació per a les famílies.
La conciliació familiar és un dels temes que més preocupa a les famílies actualment, i no és per menys. Ens trobem amb un mercat laboral precaritzat, on els sous i les condicions no afavoreixen ni molt menys l’atenció als infants per part de la família; els preus de l’habitatge i la vida diària, rarament permeten demanar una excedència o una reducció de jornada a les persones que ho necessiten o bé que tenen el desig de fer-ho.
Ens veiem abocades a fer malabars, amb el suport d’altres familiars, generalment àvies i avis si els tenim a prop, per conciliar horaris, àpats, vacances, etc. El sistema capitalista no permet aturar l’activitat econòmica per a tenir cura dels infants, parlem d’ells en aquest article però es podria generalitzar i dir que el sistema no permet que ens aturem per a cuidar a qui ho necessita.
A més ens trobem en un moment on tots els serveis relacionats amb la cura estan privatitzats i, per tant, se n’ha creat un negoci que fa que la llei de l’oferta i la demanda passi per davant del dret a una vida digna o a una conciliació real. Residències, llar d’infants, centres de dia, Serveis d’Atenció a Domicili, etc.
En el cas de la primera infància, la llar d’infants és la principal eina de la qual poden disposar les famílies. Hem de tenir clar que les escoles bressol són molt importats pel desenvolupament social i integral dels infants, un espai on aprenen entre iguals i s’encaminen cap a la seva autonomia sense deixar de banda que ens ajuden amb la conciliació familiar.
En el cas de Rubí, disposem de 3 llars d’infants de caràcter públic, en les quals el preu va en funció de la renda familiar. Aquestes llars d’infants disposen de 127 places cadascuna i aquest últim any, al voltant de 140 famílies que tenen infants d’entre 0 i 3 anys s’han quedat sense una plaça pública. És especialment significatiu en l’etapa dels 2 a 3 anys, ja que des del passat curs aquesta etapa és gratuïta. Ens trobem davant la situació de famílies que al no disposar de plaça pública han d’anar a llars d’infants privades, on el preu ja no es calcula per renta, i a més a més el P2 no és gratuït com a les llars d’infants públiques.
Els preus de les llars d’infants privades oscil·len els 400 euros per una jornada completa. Un import que moltes famílies no es poden permetre i que per tant, condueix una altra vegada a fer els impossibles per conciliar la vida laboral, personal i familiar. Amb el suport una altra vegada de familiars, de canguratges privats que augmenten la despesa a les famílies i altres vegades, renunciant a jornades laborals demanant reduccions de jornada. Situació que afecta directament a les dones, ja que principalment són les que renuncien a nivell personal i laboral per a cuidar als infants.
Tornant a la situació de les llars d’infants a Rubí, es confirma una clara manca de places públiques tot i el discurs continu de les administracions de la baixa natalitat. Aquesta manca de places es podria solucionar amb la construcció d’una nova llar d’infants de gestió 100% pública. Alhora creiem necessari que tant la Lluna com el Sol Solet, també passin a ser 100% públiques i deixin d’estar en mans d’empreses privades que només busquen el benefici econòmic en contra dels drets laborals de les seves treballadores. Les administracions en general i en aquest cas l’Ajuntament de Rubí, han de tenir clar que l’educació 100% pública i de qualitat és un dret al qual ha de poder accedir tota la ciutadania: l’educació dels 0 als 3 anys ha de ser un dret per a una ciutat que es considera amiga de la infància.
