Una persona acaba vivint al carrer perquè la seva situació s’ha anat deteriorant amb el temps. Té a veure amb la suma de moltes causes i en com es gestionen. Algunes depenen de la pròpia persona però altres tenen a veure amb la societat en què vivim: l’atur, el preu de l’habitatge, els moviments migratoris, la rigidesa dels serveis socials i dels mecanismes d’ajut, un divorci, la mort d’una persona estimada, la formació, la salut…
No tenir una llar significa:
- Haver de dormir al carrer o en un alberg.
- Viure en una barraca, en una nau en desús o en un pis massificat.
- Viure en institucions temporals, com la presó, l’hospital o un refugi per a víctimes de violència.
- Persones i famílies que viuen sota pressió d’una ordre de desnonament.
Una persona sense llar és aquella que ha perdut alguna cosa més que un espai per viure.
En general, no tenim dades exactes ni actualitzades que permetin saber quantes persones dormen al carrer i dimensionar la problemàtica. De fet, Rubí forma part dels municipis de més de 20.000 persones que no han realitzat cap recompte de persones sense llar.
El marc legal actual determina que les administracions municipals tenen atribuïdes les competències en serveis socials i han d’atendre les persones sense sostre procedeixin d’on procedeixin i estiguin o no empadronades al municipi.
Housing First és un mètode innovador per reduir el sensellarisme en persones amb grans necessitats de suport que va ser desenvolupat inicialment pel Dr. Sam Tsemberis als Estats Units. Aquest mètode consisteix a cobrir un dret humà bàsic: el dret a l’habitatge digne. Un dret que es té, i no que s’adquireix com una recompensa si es demostra que es mereix o que s’està preparat per tenir-la. Aquest canvi de mirada és bàsic.
També existeix la necessitat urgent de cobrir amb especial atenció determinades èpoques de l’any, habilitant espais per passar-hi la nit durant la temporada hivernal; però la realitat del canvi climàtic ens planteja reptes que van més enllà de les onades de fred i cal cercar també solucions i respostes (espais i refugis climàtics adequats) durant les èpoques estivals i les colpidores onades de calor que cada cop són més freqüents al nostre entorn.
Per exemple, a Sabadell, l’Ajuntament facilita la informació i les indicacions a la població en general cada cop que s’activa l’operació fred, posant a disposició tant un telèfon d’emergències com diferents recursos coordinats amb les entitats socials i veïnals.
Des dels municipis s’han de destinar recursos i oferir serveis per atendre les persones sense llar o per prevenir aquesta realitat i millorar la qualitat de vida de les persones i per això proposem els següents acords:
