Intervenció a la votació del Pla Director de Rubí Brilla
En base al document entregat per l’equip de Govern “Proposta Pla Director Rubí Brilla 2016-2019”, amb data de novembre del 2016, i després d’haver fet arribar comentaris a la versió de juliol de 2016 del mateix document (veure document al web de l’AUP), l’AUP té un seguit d’observacions que voldria esmentar en el ple d’avui (no entrarem a comentar-ho tot, només el més important o principal, per no allargar-nos massa). Abans, però, voldríem deixar clar que no estem en contra dels objectius generals del projecte Rubí Brilla (l’eficiència energètica, combatre la pobresa energètica i el canvi climàtic, etc). Només faltaria!. Simplement qüestionem la metodologia i el projecte que es proposa per assolir aquests objectius. Remarcar, també, que el document no ha estat consensuat, i menys amb nosaltres, que és el contrari del que deia el correu on s’adjuntava l’última versió del document: el govern s’ha limitat a “escoltar” i a integrar allò que li ha convingut (ben poca cosa) però no ha modificat cap dels plantejaments estratègics inicials, i tampoc ha fet un debat conjunt amb totes les forces polítiques per, realment, consensuar el Pla Director (veure proposta aprovada finalment). Ens sap greu per l’equip tècnic del projecte, però la gestió política ha estat nefasta. Amb una bona metodologia de treball conjunt segur que avui la majoria de les forces estaríem votant sí a la proposta.
SOBRE LES PROPOSTES:
– El juliol ja vam dir que les propostes relacionades amb mobilitat, verd urbà i residus s’haurien de gestionar des dels serveis corresponents. Principalment perquè no acabem de veure com, a partir de l’experiència que té el projecte Rubí Brilla, aquest pot aportar un valor afegit a aquests serveis. Seguim pensant que la prioritat és reforçar els serveis corresponents amb personal format i amb experiència en els diferents sectors. En tot cas, si és Rubí Brilla qui ho ha de liderar, creiem que cal ser més ambiciosos, i que s’ha de plantejar el projecte com a projecte realment estratègic de ciutat: estem amb un POUM en tràmit que està totalment desfasat de la realitat actual. Cal que abans de continuar amb la redacció d’aquest POUM ens plantegem quin model de ciutat volem. És a dir: com volem la mobilitat? I els espais verds? Com volem connectar els espais urbans amb els de l’entorn natural? Com volem la gestió dels nostres residus? I el model industrial? etc. Totes aquestes qüestions tenen relació amb el tema que avui ens ocupa (la sostenibilitat i l’eficiència energètica) i cal que primerament fem els plans estratègics corresponents per integrar-los a la proposta de POUM, és a dir, de model de ciutat que volem. Per tant, seguint aquest criteri, i en relació a les propostes plantejades pel projecte Rubí Brilla, comentem de nou alguns dels aspectes que ens preocupen de la proposta actual, que no ha variat massa de la versió de juliol, tot i el nombre d’aportacions que vam fer:
·Proposta 2.1.2: es parla del projecte “Verd Urbà” per treballar a nivell d’indústria, però creiem que aquest projecte s’hauria d’estendre a tota la ciutat. Vam proposar la redacció d’un PLA D’INFRAESTRUCTURA VERDA (a la versió de juliol vam dir Pla de creació i manteniment de verd urbà), però no hem vist que es contempli a la versió de novembre.
·Proposta 3.1.1: es parla de la millora de la gestió de residus a nivell comercial. De nou, creiem que s’ha d’estendre a tots els sectors de la ciutat (comerç, residencial, indústria). El servei de mediambient, responsable màxim de la qüestió, sembla que tot just ha començat el procés per redactar el PLA DE GESTIÓ DE RESIDUS DE RUBÍ. Entenem que cal fer una aposta de ciutat i no limitar-se a l’àmbit del comerç tal i com planteja el pla director de Rubí Brilla. Entenem també que ja hi ha un servei de prevenció de residus per a realitzar la tasca que es proposa fer des de Rubí Brilla.
·Propostes de mobilitat sostenible (Línia estratègica 8): ens segueix preocupant com es planteja la Línia estratègica de mobilitat sostenible. Ja vam dir que la promoció del vehicle elèctric no pot ser l’eix central de la promoció de la mobilitat sostenible. Si un mira el pressupost, la proposta 8.1.1 (Foment de la mobilitat sostenible) compta amb un pressupost de 59.000€ fins al 2019, mentre que la instal·lació de fotolineres o la promoció del cotxe elèctric tenen un pressupost de 440.000€ i 100.000€, respectivament, en el mateix període. Més concretament, sobre aquestes dues propostes:
– Proposta 8.1.3 (VEHICLE ELÈCTRIC): tenir com objectiu AMPLIAR 100 vehicles la flota de la ciutat (que no és el mateix que CANVIAR per cotxes no elèctrics) en 3 anys no sembla ser una mesura que pugui tenir un impacte gaire gran en la qualitat de l’aire o el canvi climàtic…tampoc creiem que l’Ajuntament hagi d’invertir 100.000€ (en 2 anys) per facilitar l’adquisició de vehicles elèctrics a privats. En aquest sentit, es pot apostar per promocionar el vehicle elèctric privat aplicant incentius fiscals i que siguin més sostenibles per a l’Ajuntament des del punt de vista econòmic (per exemple, no pagar gual o no pagar zona blava). Això ho vam dir i no s’ha contemplat. D’altra banda, com a Ajuntament tindria més sentit invertir els diners en la compra de transport públic sostenible (autobusos elèctrics). Per cert, recordem que d’aquí a un any cal renovar el contracte pel servei d’autobús urbà.
–Proposta 8.1.2 (FOTOLINERES): creiem que la inversió és molt gran i que ocupen espai públic que es pot destinar a altres usos. Som partidaris de no fer aquesta inversió, i en tot cas dotar els pàrquings públics soterrats amb punts de càrrega, només si és possible i viable instal·lar-hi plaques fotovoltaiques (Allende, 11 Setembre i Mercat, en cap cas a l’Escardívol; és una manera de premiar a qui no ocupa espai públic amb aparcament pel cotxe!, a banda que també és hora de plantejar-nos què volem fer amb l’Escardívol: ha de ser un pàrquing definitivament?). I en tercer lloc, buscar la manera de facilitar la instal·lació de punts de càrrega a comunitats de veïns, per exemple (bonificacions fiscals, assessorament, etc). Creiem que abans de dur a terme accions en aquest sentit caldria saber si s’ha fet un estudi d’ús potencial i retorn econòmica de les fotolineres que es plantegen i sota quins criteris s’han plantejat aquest nombre i localitzacions. En aquest punt creiem que cal repensar i justificar les inversions una mica més. De fet, ja vam demanar aturar la construcció de la fotolinera del Rubí+D, i encara ningú ens ha mostrat cap document que avali la instal·lació de la fotolinera de Can Serra.
La gran inversió que proposa Rubí Brilla es centre en compres i construccions d’instal·lacions, per tant, es de baixa rendibilitat pel què fa a conscienciació i difusió d’un pla energètic. Això no treu que aquestes instal·lacions es puguin dur a terme fora de Rubí Brilla. En aquest sentit, a nivell general, l’aposta per vehicle elèctric i llocs de càrrega amb energies renovables per promoure una mobilitat sostenible hauria fer-se des d’una escala supramunicipal, sinó la incidència és molt parcial. De fet, creiem que el Pla hauria d’explicar millor com pensa integrar i aprofitar el finançament del Pla d’acció per al desplegament d’infraestructura dels vehicles elèctrics a Catalunya 2016-2019 impulsat pel Govern de la Generalitat aquest mateix 2016. En aquest sentit, per què no s’aprofita aquest pla per evitar fer una despesa directament municipal de 440.000€ per la instal·lació de fotolineres?
– Proposta 1.1.3.3 (Adaptar el document PAES al nou PACES): no es posa com objectiu implementar les accions incloses en el nou paquet de mesures, només es posa com a objectiu redactar el paquet. Quan es pensen implementar? No hagués tingut més sentit redactar primer el paquet de mesures i després presentar el pla que avui es vol aprovar?
– Proposta 2.1.3 (Assessor energètic compartit): tota la inversió (100.000€ per assessorar 10 empreses) ve sempre a càrrec de l’Ajuntament? Entenem que ja està bé una ajuda inicial, però, quin és el grau d’implicació econòmic que fan les empreses? Creiem que caldria plantejar un sistema en el que l’Ajuntament no hagués d’invertir-hi tants diners, que el projecte sigui assumit per les empreses, les finalment beneficiades, i que caldria aspirar a treballar amb més de 10 empreses.
–Proposta 4.1.1 (Assessorament energètic a famílies): seguim dubtant de que el projecte Comunitat Rubí Brilla segueixi tenint recorregut, vist que inicialment es volia fer amb 200 famílies i al final només hi van participar 130…com s’espera captar a 100 famílies més?. També sorprèn que s’esperi una reducció del 10-15% de les factures de llum i gas mentre que a l’acció 4.2.2 (Energia per a tothom – pobresa energètica) la reducció esperada sigui del 40%. Així d’entrada sona contradictori.
– Proposta 5.1.1: no compartim la idea d’invertir massa diners a generar “orgull ciutadà”. Els recursos de l’Ajuntament de Rubí són limitats i cal gestionar-los amb responsabilitat. Fer màrqueting ens sembla una estratègia que beneficia a l’equip de govern més que no pas al ciutadà. De fet, ens preocupa que la visió del pla sigui consolidar Rubí Brilla com a referent nacional i internacional en eficiència energètica i en l’ús d’energies renovables. Entenem que la visió hauria de ser de caràcter més intern, de ciutat, i no voler mirar tant cap enfora. És a dir, des de l’AUP proposem fer el que fan moltes altres ciutats del nostre voltant. Sobre la proposta 5.1.2: la recerca de finançament extern, no ho fa el personal de la pròpia casa? Per què té un cost de 30.000€/any?.
–Proposta 9.1.2: es segueix apostant per prioritzar l’autoconsum a la petanca de Cova Solera i creiem que no té sentit, per una qüestió de cost/benefici (inversió i manteniment superior al retorn segons consum de l’equipament). Hi ha molts altres equipaments on aquesta inversió segur que tindria més sentit des del punt de vista econòmic, d’estalvi energètic i per tant ambiental.
– Proposta (PROTOCOL DE FESTES I ACTES LÚDICS): està bé que Rubí Brilla hagi inclòs aquest proposta feta des de l’AUP* (pràcticament l’única que ha introduït), però l’objectiu final no hauria de ser fer-lo, si no aplicar-lo, i per tant cal establir indicadors que ajudin a valorar-ne l’aplicació.
*Proposta feta el juliol del 2016: Rubí Brilla podria desenvolupar un protocol d’activitats lúdiques sostenibles que treballi la qüestió de manera transversal entre els diferents serveis de l’Ajuntament. Per exemple, pel Nadal es posa una pista de gel, però la despesa energètica i de recursos (econòmics i naturals) és molt gran (es calculen uns de 15.000 d’aigua i 50.000 de gasoil per una pista de 350 m2). O bé a la festa del Holi de Festa Major es van generar molts residus de bosses de plàstic (dels tints). O bé la contaminació per soroll als concerts de festa major i d’altres actes. Si volem ser ciutat de referència en sostenibilitat i estalvi energètic, pensem que seria interessant tenir un protocol amb propostes valentes per reduir l’impacte ambiental de les nostres festes i actes, buscant un equilibri entre els interessos comercials, socials i ambientals.
Altres qüestions:
– No és un bon símptoma que dels casi 3.000.000€ que es volen invertir o gastar només 12.500€ provinguin de fonts externes. Cal millorar aquest aspecte.
– A la versió de novembre s’ha inclòs un pressupost per cada any i per a cada proposta plantejada. Però no s’explica enlloc el retorn econòmic o l’estalvi de l’aplicació d’aquelles mesures que tenen o haurien de tenir aquests objectius. Tenir aquesta informació trobem que és essencial per poder decidir amb criteri. Tampoc s’indica el cost exacte de les externalitzacions (totes les accions compten amb la participació d’empreses externes). D’altra banda, entenem que el personal de Rubí Brilla, que passa de 3 i ½ a 9 persones també representarà un increment de pressupost. Entenem que aquest cost no s’ha comptabilitzat a l’Annex 3. Quin és el cost total de la plantilla de Rubí Brilla? I el que és més important, quines àrees perdran personal per poder incrementar la plantilla del projecte?
Finalment, sobta veure que el projecte tindria més personal que altres serveis de la casa que han d’oferir serveis bàsics i en els que manca personal (RRHH, mediambient, mobilitat…), però que al mateix temps moltes propostes seran executades per empreses externes, entre elles la de l’ex-alcaldessa de Rubí i també la del seu antic càrrec de confiança, Ángel Ruiz, que fins fa poc coordinava i liderava el projecte Rubí Brilla, i que ara torna a treballar pel projecte però des d’una empresa construïda al voltant del projecte Rubí Brilla. Som davant d’una porta giratòria?
I un darrer element: si un mira al portal pressupostos.rubi.cat, es pot observar que, a data de 22/11/2016, dels 440.950€ pressupostats pel 2016 pel projecte Rubí Brilla només s’han executat 141.162€, i que la majoria de la despesa, com és normal, correspon a personal. D’inversions reals s’han gastat 3.570€ dels 185.185€ pressupostats, i de despeses corrents en béns i serveis 2.860€ de 120.994€. Voldríem saber, doncs, quina ha estat la tasca del projecte Rubí Brilla durant aquest any i perquè encara no s’ha gastat ni el 50% del pressupost, tenint en compte la importància estratègica del projecte per a la ciutat, segons l’equip de govern.
Per tot el que hem esmentat i perquè creiem que no hi ha hagut un debat seriós sobre el futur del projecte Rubí Brilla, i que tampoc hi ha hagut debat amb el conjunt de totes les forces polítiques, l’AUP votarem no a la proposta portada avui a ple.
