Opinió. Betlem Cañizar Bel, portaveu de l’AUP a l’Ajuntament de Rubí
El mes de juliol ens ha dut dues notícies contradictòries relacionades amb participació: d’una banda l’inici del procés participatiu del Pla Local d’Habitatge, de l’altra banda la cancel·lació del procés participatiu dels pressupostos 2021. Les dues són actualment responsabilitat de les regidories encapçalades per En Comú Podem, que tenen la participació com un dels eixos del su programa polític.
En el primer cas, es tracta de cercar l’opinió i propostes ciutadanes sobre les mesures que la ciutat necessita en relació amb l’habitatge. L’Ajuntament té previst posar 6 punts d’informació i propostes entre el 8 i el 25 de setembre; fer una enquesta en línia que ja està disponible ; un debat ciutadà a la plaça de l’Ajuntament el 8 d’octubre, un altre per personal tècnic municipal i un per la Mesa pel Dret a l’Habitatge, APIs i altres gestores o promotores d’habitatge. Amb aquesta informació, la diagnosi que ja s’ha realitzat, i el seguiment de la Mesa, entre novembre i desembre les tècniques haurien de redactar el Pla, per a ésser aprovat el primer trimestre del 2021.
En el segon cas, ens trobem davant un procés participatiu pràcticament idèntic, que permetia que la ciutadania decidís el destí d’un 11% (250.000€) del pressupost d’inversions de l’Ajuntament, i que incloïa d’una banda la participació en línia i de l’altra vuit trobades presencials. Els pressupostos participatius es van iniciar en l’edició 2018-2019, i tenen només dos anys d’existència, essent per tant un projecte encara en consolidació. El govern ha decidit, però, suspendre’l davant la Covid19. Quin és l’argument que ens donen? Que la regidoria tenia la intenció d’incrementar la qualitat de la participació, amb més trobades presencials, i la Covid19 no ho permet.
Perquè en un cas tira endavant i en l’altre se suspèn? Perquè l’argument de no poder millorar no permet com a mínim continuar? A l’AUP, malgrat que entenem que els mecanismes participatius de l’Ajuntament de Rubí són insuficients (per qualitat, per quantitat, per implicació de l’administració en el foment d’aquesta participació, per solidesa en les línies que se segueixen), pensem que en cap cas l’argument de la millora d’un procés que només porta dos anys d’existència ha de dur a la seva cancel·lació. Menys encara en temps de crisi, quan la participació ciutadana i la detecció de necessitats ha d’enfortir-se cada cop més.
Una ciutadania activa, propositiva, enxarxada entre ella, amb les entitats, amb l’administració, pot desenvolupar assertivitat social i política col·lectiva per a fer front a una crisi que serà dura, profunda, llarga.
Per a l’AUP és un error la decisió presa pel govern de la ciutat d’interrompre processos de participació, encara que siguin limitats. I ho és més encara quan se situa la participació com un eix de l’acció política, però aquesta es dóna en un marc limitat, que arrossega dinàmiques que defugen i pretenen mantenir a mínims la crítica social (i l’autocrítica). La Covid19 no hauria de servir d’excusa per aturar processos participatius. Cal buscar la manera de tirar endavant les polítiques públiques, amb i des de la ciutadania, ara encara més que mai.
