La propera moció al Ple, acompanyada d’una campanya.
Ara fa tres anys de la nostra proposta per a crear un servei municipal d’atenció a les urgències socials. Aquest mes la recuperem i en llencem una de doble.
La campanya
D’una banda, una campanya per a reivindicar que els serveis socials formen part del dret que totes les persones tenim a una vida digna. Per això, recollim en una doble pàgina al Diari de Rubí i també al nostre apartat l’Alternativa, comunicació municipalista, alguns dels principals recursos amb els que comptem a Rubí, així com part de les propostes que hem fet com a Aup aquest mandat.
També estem preparant un díptic amb més informació i recursos per a què totes les persones tinguem accés als serveis existents. Aviat el posarem a la vostra disposició, però no oblideu que aquí, a la web de l’Alternativa d’Unitat Popular, disposem també d’aquest mapa de recursos interactiu que vam iniciar durant la pandèmia:
Entenem que aquest tipus de campanyes haurien de ser promogudes pel propi Ajuntament de la ciutat, però el fet que nosaltres no estiguem governant no és motiu per a no ser una candidatura proactiva, que destina recursos i realitza propostes que reverteixen en tota la ciutadania.
La proposta per a la seva aprovació al Ple
L’octubre del 2019 vam proposar que s’obrís una oficina d’atenció a les urgències socials. En aquell moment la moció fou retirada per a iniciar un procés de negociació amb el govern que permetés millorar la difusió dels Serveis Socials i estudiar les possibilitats. El nostre objectiu tenia a veure amb la universalització dels serveis socials, en tant que són un recurs bàsic per a qualsevol municipi que ha d’estar a l’abast de tothom. Avui reprenem aquella proposta per adaptar-la a la realitat actual i tornar a rellançar aquesta tasca universalitzadora.
Efectivament, mesos després de la nostra moció, l’Ajuntament va realitzar una campanya per a difondre el telèfon d’accés als serveis socials durant la crisi de la Covid, va posar en funcionament una línia de telèfon mòbil accessible 24h, i va realitzar algun contacte amb el CAP Mútua davant l’inici del CUAP per a millorar la col·laboració entre els diversos serveis socials d’atenció primària. També vam estar valorant amb el govern la possibilitat de coordinar l’oficina amb Terrassa per tal que aquesta donés servei a les diverses poblacions i es poguessin optimitzar els recursos.
Ara bé, la campanya de l’Ajuntament va tenir un abast curt en el temps i limitat en els mitjans, el telèfon mòbil d’atenció ja no està en funcionament, i la coordinació amb Mútua de Terrassa o amb l’Ajuntament de Terrassa no sembla factible a curt termini, ja què suposa un canvi de model tant per als sistemes de salut com per al propi Ajuntament, així com la priorització de la destinació de nous recursos humans i econòmics.
Hi havia dos altres arguments tècnics que se’ns van donar i que posaven en dubte l’adequació de la proposta de l’AUP. D’una banda, que ja existeix a la ciutat un telèfon de serveis socials 24h/365 dies (malgrat que no és accessible de forma directa, ja què cal arribar a ser derivada des de la policia local). De l’altra banda, que el nivell de demanda d’aquests servei no arribaria a ser suficient per a justificar la seva implementació.
Què ens trobem? Que la ciutadania no coneix l’existència de l’actual servei ni el seu accés (fora dels horaris d’oficina) a través de la policia, de manera que no sempre el demanda davant una urgència social. Situacions d’urgència sovint acaben sent canalitzades per altres vies formals o informals com són les entitats socials com el propi Crac o el contacte amb partits o regidores concretes, com ens ha succeït en diverses ocasions a l’AUP.
Fins i tot en el cas que les entitats o persones si que coneguin de la possibilitat d’accedir als recursos de serveis socials més enllà de les hores d’oficina, quan es formula aquesta demanda a la policia local, la resposta depèn d’una situació arbitrària: la receptivitat de la persona que atén el telèfon i el seu propi coneixement dels possibles circuits socials a iniciar.
Així doncs, tres anys després de la moció presentada i retirada al Ple, en una situació de crisi econòmica i social major, i davant l’aprovació del nou Contracte Programa per als Serveis Socials, creiem que ha arribat el moment de revisar la pròpia proposta i reavaluar els mecanismes de l’Ajuntament per a respondre davant les urgències socials.
Les xifres de pobresa, exclusió, violència i altres vulneracions de drets són prou ben conegudes i la consciència de què estem aprofundint en la crisi està estesa i és ja acceptada per tots els grups polítics.
El propi Pla d’Inclusió Social de Rubí, presentat aquest 2022 recull que la ciutat té el repte de millorar els mecanismes de detecció de situacions de risc especialment en grups vulnerables (infants, persones grans, persones amb diversitat funcional, dones i infants en situació de violència, salut mental, sensellarisme, etc.)
Com recollia la moció del 2019, “Les ciutats més grans com Barcelona disposen d’oficines d’urgències socials, i fa poc s’ha obert un servei a Sabadell que, des de la seva inauguració, ha suposat un increment en la detecció i atenció de casos socials del 12,5%. El mateix model s’ha implementat al Prat de Llobregat, amb un dispositiu d’atenció d’urgències conjuntament amb el serveis de salut. Altres ciutats de l’àrea metropolitana han arribat a un acord amb el CUESB (Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona) per atendre, també, les situacions que es donin als seus municipis.”
Per això, aquest mes d’octubre de 2022, proposem al Ple de l’Ajuntament l’aprovació dels següents acords:
- Elaboració d’un circuit d’acollida i derivació de les situacions d’urgència social amb les entitats socials de la ciutat, els SSAP i la policia local que contribueixi, també, a la millora de la coordinació entre aquestes i altres possibles agents.
- Publicitar els drets socials, els recursos socials disponibles i els sistemes d’accés a aquests, juntament amb la posada a disposició d’un telèfon mòbil d’atenció les 24h (d’acord al que s’acordi en el treball del punt 1).
- Realitzar formacions en intervenció social i treball comunitari als i les agents de policia que facin les feines d’atenció telefònica o de primera rebuda de la població.
- Valorar la incorporació d’eines per a la detecció de situacions de necessitat socials (vulneració de drets, precarietat, violències, etc.) en la formació de les agents cíviques o altres treballadores municipals que estiguin en serveis que suposin un contacte directe amb la població. Si és el cas, fer-ne la incorporació.
- Proposar al Consell Comarcal del Vallès Occidental l’estudi i futura implementació d’una xarxa d’oficines d’atenció a les urgències socials que cobreixi tots els municipis del Vallès, per a poder mancomunar el recurs (almenys per a aquells que no formin part de l’AMB, que ja té en marxa aquesta mancomunació).
