Marina Dolset Manchó i Aitor Sánchez Cerezuela. Article per a la revista La Ciutat d’octubre de 2022.
Sona el despertador. Un matí més. Mecànicament agafem el mòbil, obrim alguna de les xarxes socials. Sense pensar-hi, teclegem #rubicity i ens endinsem en el loop. El dia de la marmota.
Les xarxes socials bullen amb queixes sobre manteniment de carrers, tales d’arbres, entrades per espectacles que s’esgoten sospitosament ràpid, equipaments abandonats, entitats sense espai. Els drames i conflictes de la manca d’habitatge públic es repeteixen com una constant. Altres temes entren o surten del radar de la indignació de manera cíclica: el patrimoni que cau a cop d’abandó, demandes de suport de comerciants.
Tot són temes polítics. Política en l’estricte sentit: impliquen decisions col·lectives. En bona part depenen de qui governa i de les seves prioritats. Aquestes mancances que normalitzem i que a cop de queixa potser integrem es poden revertir: hi ha ciutats amb una bona gestió dels espais públics, dels equipaments o del verd urbà. No és una utopia, però la mala política és com la pudor: t’hi acostumes. Sabem que corren mals temps per a la política: desacreditada, llunyana, mal vista per les pràctiques de politiqueig.
Per això creiem que és el nostre deure interpel·lar-te. A tu, si. A la ciutadana que desborda mala llet a l’esmorzar després de l’última ocurrència de l’Ajuntament, al veí cansat de veure com s’inverteixen els diners. A les mares i pares fartes de fer ral·lis per les voreres de Rubí.
Des de l’AUP ens resistim a sucumbir a una anàlisi depressiva de la situació i procurem fer política en gran: fent, proposant, fiscalitzant i arribant a consensos per millorar Rubí; és difícil, invisible i desagraït però, què ens queda com a persones compromeses amb la ciutat?
Per això aquí no volem recollir laments ni alimentar la desgana: fem un cant a l’acció, a l’alternativa. Canviem allò que no ens agrada actuant en conjunt. Tan complicat i tan simple. Ens acompanyes?