Així es desprèn de l’últim cens de l’Institut Nacional d’Estadística, actualitzat al 2021 i fet en base als consums elèctrics dels habitatges. A Rubí hi ha 4.173 habitatges (un 18,8% del total d’habitatges) que no es fan servir per viure-hi i són utilitzats per a usos turístics, segones residències o bé estan buits.
Hi ha una clara correlació entre la crisi d’habitatge i la utilització que s’està fent dels habitatges:
- A Catalunya el preu del lloguer durant els últims deu anys s’ha gairebé doblat (el 2013 el preu per m2 era de 8,5€). A Rubí, el preu de l’habitatge i els seus augments no són una excepció, durant els últims anys el preu del mercat de lloguer ha augmentat un 54,2% arribant a 800€ de mitjana.
- Juntament amb aquesta situació, els salaris de les treballadores o bé s’han mantingut igual o bé han pujat de manera molt minsa deixant a milers de persones incapaces d’afrontar l’augment del cost de vida, especialment dels aliments. En conseqüència, els desnonaments han augmentat fins al punt que, només al Principat, es produeixen 20 desnonaments cada dia.
Gran part de l’estratègia de treball passa per l’augment del parc d’habitatge públic, però ens calen més eines d’incidència sobre el preu de l’habitatge i tenir un important parc d’habitatge públic de lloguer ajudarà a moderar els preus de mercat privat.
Així, la generació d’habitatge social és una urgència a tot el país i s’han de fer esforços en tots els sentits per aconseguir-ho. A més, tota política d’habitatge hauria de disposar d’objectius clars i mesurables, d’una dotació pressupostària suficient per desenvolupar-los, d’un compromís polític del ple de l’Ajuntament a llarg termini, i d’un seguiment i avaluació, com ja es va aprovar en la moció de l’anterior mandat per un pacte de l’habitatge a Rubí.
Per dotar-se d’aquest parc públic d’habitatge social és imprescindible abordar la mobilització de l’estoc d’habitatge buit. Cal recuperar la sobirania residencial, cosa que passa necessàriament per que el dret a l’habitatge estigui, cada cop menys, en mans del mercat.
Per tot això, des de l’AUP presentem una moció al ple d’abril en que demanem que l’Ajuntament dirigeixi una petició formal al govern de l’Estat Espanyol i de la Generalitat de Catalunya perquè treballin per habilitar mecanismes urgents d’expropiació de l’habitatge buit de grans tenidors.
Guia bàsica per defensar casa teva!
A Rubí hi ha molts desnonaments silenciats, cada setmana, la majoria de fons voltors o bancs (aquells que vam rescatar amb diners públics i que mai han tornat!); de famílies amb infants que volen pagar un lloguer social i que es troben amb la negativa dels grans tenidors (més de cinc pisos). Des de l’AUP en som coneixedors perquè moltes veïnes es posen en contacte amb nosaltres per demanar informació, suport o ajuda davant d’aquesta situació.
L’Ajuntament es mostra passiu o impotent: sense habitatge de lloguer social, sense construccions públiques i sense la possibilitat legal d’obligar als grans especuladors a oferir un lloguer social a les famílies vulnerabilitzades. Mentrestant, segons les últimes dades de l’INE, a Rubí hi ha 2.105 pisos buits.
Podríem caure en el pessimisme, però des de l’AUP pensem que totes, des de la comunitat, podem ajudar a revertir aquesta situació. No podem creuar-nos de braços mentre hi ha veïnes de la ciutat desnonades simplement perquè hi ha qui vol especular amb les nostres vides.
Per això, conjuntament amb el Sindicat d’Habitatge de Rubí hem creat una guia bàsica per resoldre alguns dels principals dubtes en relació als desnonaments: quins són els motius pels quals et poden desnonar, on s’ha d’acudir en cas de rebre una carta del jutjat, quins drets tens, com allargar el procés?
Aquesta guia no pretén substituir la feina que han d’assumir des de les Administracions i, tal i com vam fer en la guia per acompanyament a les violències masclistes, també és important posar-se en contacte amb els diferents serveis públics!
Consulta aquí la guia sencera.
Informades som més fortes!
