Morir, com menjar, és una més de les necessitats bàsiques de la vida. És una cosa que totes farem, totes morirem, en un moment o un altre. Cuidar com morim és cuidar les necessitats i els drets bàsics que tenim com a éssers vius i per això ens ocupa i ens preocupa entendre la mort com una part essencial de la vida.
La manera com vivim té molt a veure amb la manera com ens relacionem amb la mort. Tant en l’àmbit personal com en el col·lectiu.
Per una banda, veiem que quan les persones ens trobem davant de la mort d’una persona estimada, sovint sense haver parlat massa de com imaginaven aquell moment, tenim com a intermediadores principals a les empreses funeràries que són les que els ens proposen cerimònies, serveis, i preus, tot molt acotat, molt asèptic, molt el que toca o el que s’espera.
També hi ha la qüestió que la mort s’ha convertit en un negoci més del sistema capitalista en el que vivim. De fet, la mort també està atravessada per qüestions de classe, gènere, orígens o creença. Fer negoci amb qualsevol necessitat bàsica és anar en contra de la vida, sigui l’aigua, l’habitatge o la mort.
A Rubí la concessionària dels serveis funeraris és Montserrat Truyols SA des de l’any 1984. La concessió, que va incloure la construcció del tanatori, acabarà l’any 2034. La població i el ple som conscients de les mancances que ens trobem per la reduïda dimensió del tanatori, amb només dues sales de vetlla i un espai reduït per a cerimònies. Per tot això proposem començar a treballar en la seva municipalització així com buscar alternatives a curt termini per tal de millorar i ampliar tots els espais. Però també abaixar els preus, no pot ser que un enterrament bàsic acabi costant uns 4.000€
Per altra banda, se’ns ensenya tota l’estona que el dol ha de ser en privat, però nosaltres pensem que viure els dols en comunitat, fa comunitat. Alguns dels acords que proposem van en aquesta línia: poder fer vetlles en centres cívics o de referència per la persones, garantir que no cal el padró per poder-se acomiadar a Rubí o que es faci un cicle de cultura anual vinculat a la mort.
I, finalment, potser l’acord que més ha sorprès tant a nivell polític com mediàtic: crear un bosc funerari a la ciutat i impulsar enterraments verds per a reduir la petjada ecològica. Ambdues demandes tenen a veure amb cerimònies i espais menys protocolaris i urbans que s’enfoquen en un retorn al cicle natural de la vida i la mort. La llei no ho prohibeix, tampoc ho facilita, però nosaltres entenem que en el moment que s’està definint el nou POUM i que la forma de morir cada cop és més diversa, com la societat, necessitem replantejar, també, la mort.
A continuació podeu trobar el text íntegre de la moció.