Mentre les candidatures municipals alternatives als partits convencionals han tingut pocs regidors (un o dos, o fins i tot quatre o cinc, però molt lluny de poder governar), la possibilitat d’una política distinta topava amb governs municipals que justificaven càrrecs de confiança, serveis públics en mans privades i plans urbanístics que han potenciat la bombolla immobiliària. Les majories absolutes o els pactes equivalents han limitat el paper dels grups alternatius a propostes rebutjades en els plens, a la difusió d’informació que abans ni arribava a la ciutadania i al treball conjunt amb moviments socials.
Des del 24 de maig la cosa ha canviat radicalment a molts municipis, especialment a la nostra comarca, amb plens amb 7 o 8 grups polítics, i amb un suport notable a les candidatures alternatives i de confluència d’esquerres. A Ripollet, el grup alternatiu més antic, amb 26 anys al consistori, governarà; a Cerdanyola i Sabadell hi ha moltes possibilitats que s’hagin conformat governs amb candidatures alternatives, situant el PSC a l’oposició. A Rubí, aquesta possibilitat és complicada (aquest article s’escriu dies abans de la constitució del nou Ajuntament), però el grup d’Alternativa d’Unitat Popular (AUP) creu que una altra política no és només possible sinó necessària per canviar de debò les decisions sobre Rubí i la seva gent.
Aquesta altra política no es limita a la tasca institucional sinó que ha d’obrir-se a les idees de la ciutadania activa, de la plantilla municipal, dels diversos sectors convençuts que el debat plural sempre és millor que les majories dels partits de sempre. La política es fa als plens, però també als carrers, a les entitats de la societat civil i a les fàbriques i les empreses. Per governar, més que sigles, cal consensuar idees i projectes amb la ciutadania.